CANVIS EN L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR

Advocats a Reus
CANVIS EN L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR

Quan una parella es divorcia o es separa, les dues parts decideixen qui es queda amb l’ús de l’habitatge familiar (en cas que no arribin a un acord, es decidirà per sentència judicial). Aquest dret s’atribueix sempre a la part més necessitada, és a dir, als fills i al cònjuge que resideixi amb ells.

Avui dia, però, les relacions personals són mutables i no és estrany que el progenitors que es quedi amb l’habitatge i porti a viure una nova parella o fins i tot els fills d’aquesta persona. Quins efectes té això sobre el règim d’ús del domicili familiar?

Una important sentència del Tribunal Suprem (sentència 641/2018 de 20 de novembre, Sala Civil) ha considerat que si entra a viure una tercera persona en el domicili familiar, aquest perd la seva condició com a tal, i passa a servir a l’ús d’una família diferent. Per tant en el moment en que un dels progenitors porta a viure a l’habitatge una parella estable, aquest perd el caràcter de familiar. I en conseqüència ja no serveix a la finalitat que tenia com a tal.

En un cas com aquest la sentència del Suprem considera que l’habitatge queda deslligat de la seva subjecció a l’ús familiar, i aleshores cal arribar a un acord entre els progenitors sobre el seu destí (per exemple atribuir-lo a una de les parts i que compri la seva part a l’altre).

Amb aquesta sentència el Tribunal Suprem obre una nova possibilitat pels progenitors que no tinguin atribuït l’ús del domicili. Recomanem a tothom que estigui en aquesta situació que es posi en contacte amb CALDUCH ABOGADOS per estudiar el seu cas.

CUSTÒDIA COMPARTIDA

Custodia Compartida

CUSTÒDIA COMPARTIDA

La custòdia compartida és el règim de guarda dels menors d’edat en els processos de separació i divorci dels seus progenitors. Implica que tots dos pares han de responsabilitzar-se i assumir les càrregues de l’educació, alimentació i cures dels seus fills.

Tradicionalment s’oposa a la guarda i custòdia exclusiva que comportava que un dels dos cònjuges (habitualment la dona si els fills eren menors de 16 anys) decidia sobre les situacions quotidianes del menor o menors que quedaven al seu càrrec. L’altre cònjuge seguia sent titular de la Pàtria Potestat i per això havien de consultar-se-li les qüestions importants i també informar-lo del que anés esdevenint però, pràcticament, només comptava amb el dret de visita de caps de setmana alterns i alguna tarda entre setmana.

El model de custòdia exclusiva a favor de l’altre consort no ha desaparegut, si bé ha perdut la preferència que li concedien els tribunals i l’automatisme amb el qual es recorria a ell una vegada el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem van analitzar la problemàtica i van dictaminar que el règim de custòdia compartida havia de ser el normal i no l’excepcional.

La forma més fàcil i ràpida d’aconseguir-ho és pactant-ho en el conveni regulador en el supòsit de ruptura de mutu acord. En aquest cas podem garantir que pràcticament en totes les ocasions els jutges l’adopten en la sentència que posa fi al procés.

Com a advocat especialista en dret civil puc afirmar que la ruptura sentimental no sempre pot canalitzar-se pels tràmits del pacte i a vegades les posicions estan tan enfrontades que no hi ha més remei que litigar. Encara en aquests casos és possible aconseguir la custòdia compartida, fins i tot amb l’informe en contra del ministeri fiscal si el jutge considera que aquest és el interès superior del menor.

Què suposa la custòdia compartida?

Doncs, bàsicament, que els menors pernoctin i visquin cada setmana amb un dels seus pares, assumint aquest progenitor les despeses de manutenció i alimentació. L’altre progenitor, la setmana que no li toqui, tindria uns dies o unes tardes de visita.

Les despeses lúdiques, d’educació o mèdiques o que pogués haver-hi amb el caràcter de necessari es reparteixen per meitat entre els dos progenitors.

Suposa l’extinció de la pensió d’aliments?

Doncs no necessàriament. Els jutges continuen fixant una pensió d’aliments a favor de la part més dèbil, encara que la quantia de la mateixa depèn de les circumstàncies.

Aquesta branca del dret de família és molt casuística, és a dir depèn molt de les circumstàncies de cada cas, per això és important que s’assessori pel fet que difícilment es troben dos casos iguals.

Consulti hora de visita i l’informarem.

Albert Calduch
Advocat