RECLAMACIÓ D’INTERESSOS – CLÀUSULES SÒL

 

EL NOU DECRET SOBRE RECLAMACIÓ D’INTERESSOS DE CLÀUSULES SÒL I EL SEU SIGNIFICAT.

Les recents sentències del Tribunal de Justicia de la Unió Europea i del Tribunal Suprem sobre clàusules sòl obren la possibilitat de que moltes persones perjudicades pels interessos hipotecaris recuperin els diners que van perdre en firmar uns préstecs en condicions abusives i deshonestes.

Com vam dir en aquests articles (inserta enllaç), gran part de les hipoteques contractades a Espanya tenien un tipus d’interès lligat a un indicador variable (principalment l’Euribor). Amb aquesta mesura es volia aconseguir, teòricament, que els interessos reflectissin la situació econòmica general. De manera que quan l’Euribor estigués alt pujarien les interessos que cobra el banc, i quan estigués baix l’hipotecat veuria reduïda la seva quota mensual en igual mesura.

A l’hora de la veritat, però, molts bancs incloïen clàusules sòl consisteixen en una condició del contracte d’hipoteca per la qual el tipus d’interès mai podia baixar per sota d’un mínim establert. Això feia que només el banc es podia beneficiar d’una modificació de l’Euribor: ja que si pujava l’interès pujava la quota a pagar, i si baixava l’interès no se’n beneficiava la persona hipotecada, perquè no podia baixar per sota del mínim per sota de la clàusula sòl.

Amb les sentències abans citades, totes les persones que han estat pagant durant anys els interessos abusius d’una clàusula sòl poden reclamar al seu banc la devolució d’aquests diners.

Per aquest motiu, el Govern ha dictat el Real Decreto-ley 1/2017, de 20 de enero, de medidas urgentes de protección de consumidores en materia de cláusulas suelo que regula la via legal per aconseguir aquestes reclamacions.

Com funcionen les reclamacions prèvies.

Les normes per efectuar aquestes reclamacions són les següents:

  • És completament gratuït per l’interessat.
  • Suspèn durant tres mesos els terminis de prescripció d’accions judicials.
  • Totes les entitats de crèdit, per obligació legal, han de disposar d’aquest sistema de reclamacions pels seus clients. Aquest sistema ha d’estar en funcionament en el termini d’un mes des de la publicació del Real-Decreto Ley (21 de gener de 2017). Les reclamacions es poden presentar igualment encara que el sistema no existeixi encara.
  • Aquestes normes tenen un caràcter voluntari per l’hipotecat. Per tant pot perfectament ignorar aquest pas previ i acudir directament als tribunals.
  • Només les poden efectuar persones físiques que hagin contractat hipoteques com a consumidors. És a dir, no en relació a activitats comercials, professionals o industrials.
  • Els interessats han de presentar una reclamació a la seva entitat de crèdit.
  • Aleshores el banc té dos opcions: la primera considerar que la reclamació no és procedent, amb la qual cosa el reclamant no té altra opció que acudir als tribunals.
  • També és possible que el banc ofereixi una mesura compensatòria diferent a la devolució. En aquest cas el banc ha d’acompanyar la proposta d’una valoració econòmica de la mesura i donar un termini de quinze dies per a que s’accepti.
  • Un cop arribat a un acord econòmic, el banc pot oferir al reclamant un càlcul de la quantitat exacta que es corresponen en concepte d’interessos. En cap cas l’interessat està obligat a acceptar aquesta oferta si no la considera adequada. És evident que molts bancs preferiran oferir mesures d’aquest estil abans que abonar grans quantitats. Però recomanem molta prudència abans que acceptar-la i estar ben assessorat.
  • Si en tres mesos no s’ha arribat a un pacte entre les dues parts, el banc no ha respost, o l’interessat no està d’acord, es té per acabat el procés de reclamació extrajudicial.

Recomanacions durant la fase de negociació.

Com es pot veure el Real-Decreto Ley es pot convertir en una oportunitat per als perjudicats per les hipoteques d’aconseguir recuperar els interessos que han pagat durant anys de manera abusiva. Però cal assessorar-se sempre, per evitar que els bancs o les entitats de crèdit ofereixin unes mesures compensatòries o unes quantitats que siguin enganyoses.

Així per exemple un banc podria oferir un pagament parcial i com a mesura compensatòria reduir els interessos de les quotes que encara resten per abonar de la hipoteca. Però aquí hem de dir que si aquestes quotes futures segueixen sotmeses a la clàusula sòl, també tenen un interessos il·legals. De tal manera que ja són nuls de ple dret. Per tant no es pot acceptar una oferta així, per ser en realitat enganyosa. Una mesura compensatòria hauria de ser una autèntica millora que compensi la renuncia a recuperar tots els interessos a canvi d’aquesta.

També recomanem que la valoració econòmica de la mesura compensatòria sigui analitzada per un economista.

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO:

https://www.boe.es/boe/dias/2017/01/21/pdfs/BOE-A-2017-653.pdf

LA NOVA REFORMA DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ I EL SEU EFECTE SOBRE ELS TRÀMITS

El dia 2 d’octubre de l’any present va entrar en vigor a tot l’Estat la llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú (LPAC) que va a substituir la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i procediment administratiu comú. Aquesta llei va ser la norma bàsica del procediment administratiu durant 24 anys i regulava la majoria de tràmits i procediments en què participen els ciutadans amb les institucions oficials.

La reforma ha respectat molts dels punts bàsics de la 30/1992, però introdueix elements nous que aquí resumim i que cal tenir en compte:

PROCEDIMENT SIMPLIFICAT 30 DIES (article 96 LPAC).

La LPAC permet a l’Administració optar per una tramitació simplificada aquells expedients de poca complexitat o amb interès públic. Aquest sistema ha de permetre resoldre el procediment en un termini de trenta dies des que es notifica a l’interessat l’acord de tramitació simplificada de l’expedient.

Si l’interessat s’oposa a la tramitació simplificada, cal seguir l’ordinària. També es pot passar a l’ordinària si sorgeix després la necessitat. Per exemple per descobrir una major complicació de la qual inicialment es preveia.

En el cas d’expedients de reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Administració, es pot passar de procediment ordinari a procediment abreujat quan l’instructor consideri que la relació de causalitat (la culpabilitat, podríem dir) de l’Administració és evident.

També es pot seguir el procediment simplificat en el cas d’infraccions administratives lleus.

El procediment simplificat preveu uns passos molt simples (instància o inici d’ofici; al·legacions, informe pertinents, dictàmens d’organismes reguladors, proposta de resolució i resolució final). En el supòsit que la el dictamen sigui contrari a la proposta de resolució, es passarà a procediment ordinari.

Aquesta modificació intenta alleugerir els tràmits administratius, evidentment. Però de l’experiència amb altres reformes (per exemple de l’Administració de Justícia) sabem que no és només necessària una reforma legislativa, sinó també una major aportació de mitjans si es vol que el canvi sigui realment efectiu.

EL NOU CÒMPUT DE TERMINIS.

En matèria de terminis s’introdueixen diverses novetats. Una és que totes les hores del dia que formen part d’un dia hàbil passen a ser hàbils d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i el minut en què es rep la notificació i es publica l’acte. Entenc que aquesta modificació es fa per permetre els tràmits electrònics fets a qualsevol hora del dia.

D’altra banda és important destacar que els dissabtes, els diumenges i els dies de festiu deixen de ser computables dins dels terminis. De la mateixa manera que passa davant els tribunals.

SILENCI ADMINISTRATIU (article 24).

El silenci administratiu és un mecanisme que pretén compensar aquells casos en què una sol·licitud no té resposta per part de l’Administració, un expedient iniciat per aquesta queda sense resolució final.

Per silenci administratiu no es poden aconseguir facultats o drets sobre el domini públic ni el servei, en cas de reclamar responsabilitat patrimonial, ni en el cas que el silenci resulti perjudicial pel medi ambient (aquesta última és una novetat de la llei 39 / 2015).

La nova LPAC respecta la regla general de l’anterior norma LRJPAC, per la qual el silenci positiu en casos de procediments iniciats pels interessats, conservant les mateixes excepcions. És a dir, un cop s’acaba el termini màxim per obtenir resolució, si no s’ha pronunciat l’Administració, es considera que la resposta a la petició és favorable a aquesta. L’única novetat és que en 15 dies caldrà que l’Administració emeti un certificat conforme ha hagut silenci administratiu favorable.

SANT VICENÇ DELS HORTS S’ARMA CONTRA CIMENTS MOLINS – Escrit d’Al·legacions

Escrit d'al·legacions recentment presentat contra l'ampliació tramitada a la Generalitat per a que Ciments Molins passi a incinerar 15000 tones més de pneumàtics als 5000 ja autoritzats i 4000 tones més de iots de depuradora als 8000 ja autoritzats. Tots els partits polítics nombrosos veïns, associacions i ecologistes subscriuen les al·legacions presentades per a que es desestimi el projecte.Escrit d’al·legacions recentment presentat contra l’ampliació tramitada a la Generalitat per a que Ciments Molins passi a incinerar 15000 tones més de pneumàtics, als 5000 ja autoritzats, i 4000 tones més de iots de depuradora als 8000 ja autoritzats. Tots els partits polítics nombrosos veïns, associacions i ecologistes subscriuen les al·legacions presentades per a que es desestimi el projecte.

Document Adjunt: Sant Vicenç dels Horts, Al·legacions d’Associacions