Advocat Laboralista a tot Espanya

Un acomiadament té un termini de caducitat de 20 dies hàbils per ser impugnat. És el motiu pel qual la primera trucada ha de ser immediata: revisem la carta d'acomiadament, la quitança i la documentació laboral per determinar si l'empresa ha respectat els terminis, les formes i les causes legals, i li donem una valoració econòmica realista abans d'actuar.

Treballem tant per a treballadors com per a empreses de tot Espanya. Per al treballador, busquem la qualificació més favorable de l'acomiadament i la indemnització que correspon. Per a l'empresa, oferim assessorament preventiu i defensa davant reclamacions amb impacte econòmic rellevant.

Si el seu assumpte té a més una vessant ambiental o administrativa, consulti la nostra especialitat en dret ambiental.

El termini de 20 dies: com es compta i per què és crític

El termini per impugnar un acomiadament és de 20 dies hàbils des de la data d'efectes. No compten dissabtes, diumenges ni festius, però sí la resta de dies, i és un termini de caducitat: un cop esgotat, el dret es perd de manera definitiva, encara que l'acomiadament fos clarament improcedent.

La presentació de la papereta de conciliació suspèn el còmput, que es reprèn després de l'acte de conciliació o transcorreguts quinze dies sense celebrar-se. Aquesta suspensió és la raó per la qual convé presentar la papereta com abans millor i no apurar els terminis.

Una dada que sorprèn molts treballadors: signar la quitança no impedeix necessàriament reclamar, però complica molt l'assumpte. Si l'ha de signar, faci-ho indicant «no conforme» al costat de la seva signatura i conservi còpia de tot.

Quina documentació convé reunir des del primer dia

Contracte de treball i els seus annexos, nòmines dels últims dotze mesos, carta d'acomiadament o comunicació de l'extinció, quitança i el seu desglossament, i vida laboral actualitzada.

Qualsevol prova de la feina real prestada: quadrants, correus, missatges de coordinació, parts de treball, registres horaris i comunicacions amb superiors. En reclamacions d'hores extres o de categoria professional, aquesta prova és determinant.

En assetjament laboral, a més, un registre cronològic dels fets amb dates, llocs i testimonis, i qualsevol part mèdic o baixa relacionada. La prova indiciària és clau: si s'aporten indicis sòlids, correspon a l'empresa acreditar que la seva conducta va ser aliena a tota vulneració de drets fonamentals.