Els darrers anys, moltes comunitats autònomes a tot l’Estat han viscut una autèntica invasió de parcs eòlics i solars. Projectes de grans dimensions s’han implantat en tot el territori, en moltes ocasions sense respectar els drets dels propietaris, el caràcter agrícola i l’urbanisme de moltes poblacions, o la protecció dels espais naturals.

Aquest “desarrollisme” s’ha vist impulsat per moltes Administracions, les quals es senten amparades en una legislació que, entenen, prioritza el creixement de la industria energètica renovable per sobre de tot. Els que defensen aquesta política es solen referir a un precepte concret: l’article 3.2 de Reglament del Consell europeu 2022/2577 de 22 de desembre.

Artículo 3

Interés público superior

1.   Se presumirá que la planificación, construcción y explotación de centrales e instalaciones de producción de energía procedente de fuentes renovables y su conexión a la red, así como la propia red conexa y los activos de almacenamiento, son de interés público superior y contribuyen a la salud y la seguridad públicas, al ponderar los intereses jurídicos de cada caso, a efectos del artículo 6, apartado 4, y el artículo 16, apartado 1, letra c), de la Directiva 92/43/CEE del Consejo (⁵), el artículo 4, apartado 7, de la Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo (⁶) y el artículo 9, apartado 1, letra a), de la Directiva 2009/147/CE del Parlamento Europeo y del Consejo (⁷). Los Estados miembros podrán restringir la aplicación de estas disposiciones a determinadas zonas de su territorio, así como a determinados tipos de tecnologías o a proyectos con determinadas características técnicas, de conformidad con las prioridades que figuran en sus planes nacionales integrados de energía y clima.

2.   Los Estados miembros garantizarán, al menos en el caso de los proyectos que se consideren de interés público superior, que al ponderar los intereses jurídicos de cada caso en el proceso de planificación y concesión de autorizaciones, se dé prioridad a la construcción y explotación de centrales e instalaciones de producción de energía procedente de fuentes renovables y al desarrollo de la infraestructura de red conexa. Por lo que se refiere a la protección de especies, la frase anterior solo debe aplicarse en tanto en cuanto se adopten medidas adecuadas de conservación de especies que contribuyan a mantener las poblaciones de esas especies en un estado de conservación favorable, o a restablecerlas a ese estado, y se destinen suficientes recursos financieros, además de zonas, a tal efecto.

A primer cop d’ull aquesta norma promou una acceleració del desplegament de renovables. Ja que obliga als Estats europeus, en el moment de decidir si autoritza parcs o les seves estructures, a donar-les preferència per davant d’altres interessos legals.

Ara bé, la seva interpretació d’aquesta norma no és tan clara com volen fer creure. Així fa poc el principal Tribunal administratiu de Bèlgica (el Conseil d’Etat, Section de Contentieux Admistratif; equivalent al nostre Tribunal Suprem) ha elevant davant del Tribunal Superior de Justicia de la Unió Europea en el que planteja el següent:

• L’article 3.2 només permet prioritzar la política energètica per davant de certs preceptes concrets de tres directivesⁱ, ¿què cal fer llavors quan l’Administració ha de decidir en casos en que està en joc altres interessos protegits per altres normes (com ara la defensa del paisatge i el patrimoni cultural)?

• El Conseil d’Etat també pregunta si quan l’article 3.2 reconeix que els projectes de renovables han de tenir un interès públic preferent, això implica que cal que cada projecte tingui aquest interès superior reconegut de manera concreta i específica.

• Per últim el Conseil d’Etat pregunta si, en el moment d’autoritzar, els Estats estan obligats sempre a donar prioritat als projectes de renovables de manera absoluta, o si els Estats membres es poden apartar d’aquest criteri en casos concrets?

El Conseil d’Etat planteja els seus dubtes en relació a un altre Reglament europeu realcionat amb les energies renovables (el 2024/2239, el qual definia millor el Reglament 2022/2577, establint que en cap cas l’interès prioritari energètic pot prevaler en cassos en que els porjectes tingui impactes ambientals negatius que no poden ser compensats ni moderats (seria el que en dret espanyol s’anomena un impacte crític); l’interès públic superior de les renovables és una presumpció de dret, i per tant pot ser rebatuda. En segon lloc,el Reglament de 2024 insisteix en la importància de mesures de mitigació i compensació reforçades per prevenir aquests efectes.

La qüestió està pendent del Tribunal europeu, però és important tenir en compte que la forma en que el Tribunal belga interpreta el Reglament de 2022 posa en dubte que el mateix sigui tant taxatiu com acostumen a interpretar-ho certes veus (en especial les d’empreses energètiques). Una sentència europea que admetés una interpretació més flexible del Reglament podria dur a entendre que els projectes d’energies renovables no tenen sempre carta blanca per a ser autoritzats (sense que importi el cost pel patrimoni natural o cultural, o el benestar de les poblacions veïnes), sinó que requereixen sempre una ponderació de tots els interessos en joc. O fins i tot que requereixen una declaració, cas per cas, d’interes públic superior mereixedor de prioritat.

Només podem esperar i desitjar que la interpretació del Tribunal permeti aplicar el Reglament d’una manera més flexible i que permeti evitar sacrificar la protecció del medi natural i humà a la política energètica.