CALDUCH ABOGADOS ACONSEGUEIX TANCAR UNA DE LES CIMENTERES MÉS CONTAMINANTS DE CATALUNYA

Calduch Advocats, Advocats a Reus

O si lo prefieren he venido hasta aquí para ambientarme. Me gusta respirar el aire que respiran mis clientes. 

—El aire de Montcada está contaminado por el polvo de cemento de la Asland. 

—Cuando yo veraneaba por aquí ya estaba todo lleno de polvo.

La Rosa de Alejandría, de Manuel Vázquez Montalban

El gran novel·lista Vázquez Montalban exposava d’aquesta manera el que, pels veïns de Montcada i Reixac era una trista realitat. Tenien i tenen a 100 metres de les seves cases una fàbrica de ciment que funciona dia i nit, sense parar, des de fa més de cent anys. Abans la factoria es deia Asland, després es va dir Lafarge Asland i finalment Lafarge Holcim. Però la situació no canviava.

Una cimentera emetent pols, soroll i contaminació a tant poca distància d’una zona densament habitada pot recordar la Revolució Industrial, quan els obrers es llevaven amb el toc de sirena de la fàbrica per anar a treballar. Però a Montcada això no era el passat, sinó el present.

La contaminació de Lafarge no només era un problema local. Està comprovat que aquesta empresa era una de les principals fonts d’emissió de carboni de Catalunya. 

El 2008 la Generalitat va concedir autorització ambiental a Lafarge, permetent-la adaptar-se a l’ordenament jurídic vigent. Els veïns del Barri montcadenc de Can Reixac, volent preservar la seva salut i medi ambient, van presentar una demanda, representats per CALDUCH ABOGADOS. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de 2014 va fallar a favor dels veïns. Declarant que l’autorització era contrària a la llei. Dos anys després el Tribunal Suprem va ratificar aquesta decisió.

La Generalitat no va admetre el seu error i, poc després va concedir una nova autorització, que era una còpia idèntica de la tombada pel Tribunal Suprem (malgrat que Lafarge no havia demanat nova autorització). Als veïns i l’Ajuntament van tornar a recórrer als tribunals. Així en 2020 es va aconseguir sentència favorable. Sentència en la que el jutge, sorprès per la conducta de la Generalitat, considera que l’autorització de Lafarge no només és contrària a dret, sinó que ho és fins al punt que mereix la nul·litat absoluta. Un qualificatiu que només es reserva pels casos més greus.

La Generalitat i l’empresa van tornar a apel·lar al Tribunal Suprem. Però una interlocutòria de 8 d’abril de 2021 els ha rebutjat. Es confirma per tant que l’autorització ambiental de LAFARGE CEMENTOS és contrària a la llei, i per tant nul·la i sense efectes.  

Aquesta resolució, doncs, finalitza el cas definitivament. Ara LAFARGE HOLCIM no pot seguir funcionant legalment la seva cimentera.

Per representar-nos el que han passat les veïnes i veïns de Can Sant Joan cal que ens imaginem el que han patit des de fa un segle. Patir durant la nit el soroll continu de la fàbrica. Llevar-se molts dies amb una capa de pols de ciment cobrint les façanes dels edificis, els carrers i els vehicles. Veure els núvols de partícules brollant de la fàbrica i acostant-se a les seves cases. Ara això s’ha acabat.

CALDUCH ABOGADOS ha fet possible aquesta victòria gràcies als seus coneixements jurídics i a la tenacitat de l’Agrupació de Veïns del Barri de Can Sant Joan, amb la col·laboració de l’actual govern municipal de Montcada.

Si vostè pateix una situació similar a la que hem descrit, li demanem que es posi en contacte amb el nostre despatx. CALDUCH ABOGADOS té advocats amb coneixements i experiència en tractar amb empreses contaminants.

CASOS EN QUE LES ASSEGURANCES HAN D’INDEMNITZAT UN NEGOCI PER LES PÈRDUES CAUSADES PEL COVID 19

Calduch Abogados

La pandèmia del Covid 19 i les restriccions als horaris dels locals comercials han causat moltes pèrdues als negocis. Aquests es troben ara amb una davallada d’ingressos que pot posar en perill la seva supervivència. 

Davant d’aquesta situació tant excepcional, el que no saben totes les empreses es que poden demanar que els cobreixi part de les pèrdues la seva companyia d’assegurances.

Això és així perquè algunes pòlisses recullen clàusules anomenades de “delimitació del risc cobert”, que contempla el pagament d’una indemnització per la pèrdua de beneficis com a conseqüència de la paralització de l’activitat mercantil.

En una sentència molt recent de l’Audiència Provincial de Girona, la propietària d’un restaurant va reclamar a la seva asseguradora el pagament d’aquesta clàusula pel fet d’haver tingut el seu local clausurat durant més de 30 dies per causa de les mesures contra la pandèmia. L’asseguradora es va oposar pretenent que la pòlissa no cobria situacions en les que no hi ha activitat per culpa d’una resolució del Govern. També s’al·lega que la pòlissa no cobria situacions extraordinàries com pot ser una pandèmia.

La sentència considera que, si l’asseguradora considerava les situacions de pandèmia o resolució governativa no estaven incloses a la pòlissa, aleshores hauria calgut que expressament s’afegís aquesta limitació al contracte i que l’assegurat firmés aquesta clàusula condicionant. El contingut natural del contracte establia una indemnització per “pèrdua de beneficis/paralització de l’activitat”. I el que és realment vinculant és que s’ha produït aquesta paralització de l’activitat, no la causa de l’aturada.

La sentència considera doncs que, en aquest cas, les expectatives legítimes de l’assegurat és que la pòlissa cobreixi el temps de tancament per estat d’alarma. I per tant té dret a ser indemnitzat per la seva asseguradora. 

Aquesta sentència obre una possibilitat a que moltes empreses i activitats aconsegueixen alguna compensació pel llarg temps de tancament i totes les limitacions a l’activitat que ha causat la pandèmia. Recomanem a tothom que pateixi aquesta situació que repassi la seva assegurança, i consulti amb CALDUCH ABOGADOS la millor forma de reclamar aquesta indemnització.

ACOMIADAR UN TREBALLADOR POSITIU DE COVID19 ÉS NUL I OBLIGA A READMETRE

L’actual pandèmia de Covid 19 ha generat un cert pànic a aquesta malaltia. Això ha portat a algunes situacions insòlites, com ara a que s’acomiadi treballadors no per estar de baixa, sinó per sospitar que poden estar contagiats.

Una sentència del Jutjat Social de Mataró ha reconegut un cas en que es va acomiadar un treballador per patir el Covid, i ho declarat acomiadament nul i discriminatori.

Analitzem breument el cas: un treballador que presta serveis com a peó (amb contracte d’obra determinada) emmalalteix de Covid 19 i agafa la baixa.  Informa a l’empresa pel risc de contagi i per a que es facin la prova altres treballadors. Això és a finals de març de 2020, quan la pandèmia estava en fase àlgida, dues setmanes després del primer confinament. L’empresa aleshores l’acomiada donant-lo de baixa de la Seguretat Social sense cap explicació.

La sentència considera que, encara que la llei justifica l’acomiadament d’un treballador en baixa per malaltia si aquesta serà de llarga convalescència, en aquest cas l’empresa no demostra que aquest fos el motiu de l’acomiadament. En canvi si hi ha indicis de que la causa de l’acomiadament és la por a que el treballador pateixi una malaltia infecciosa molt contagiosa. 

És important tenir en compte aquest punt. En cap moment l’empresa justifica l’acomiadament pel risc de contagi. Però el treballador pot demostrar per indicis que ha existit una discriminació contra els seus drets, aleshores és l’empresa qui ha de demostrar amb proves que la seva decisió va estar justificada i que no es basa en cap agressió als drets fonamentals. Per tant no cal demostrar que s’ha estat discriminat: només que hi ha sospites o senyals de que ha estat així.

Seguint amb la sentència, el jutge considera que el Covid 19 es pot considerar una malaltia estigmatitzant. És a dir, genera en les persones un temor que provoca que discriminin a qui pateix aquesta malaltia. De tal manera que l’aïllen, l’aparten i el discriminen, tractant-lo de manera contrària al dret a la igualtat. Aquí és evident que les persones que pateixen el Covid 19 són vistos com a focus d’infecció. La sentència considera que aquest tracte és discriminatori, i impedeix als malalts una plena recuperació i la participació en condicions d’igualtat en la vida laboral. 

Per aquests motius la sentència considera l’acomiadament com a nul de ple dret i l’obliga a l’empresa a readmetre el treballador i abonar-li els salaris de tramitació. És a dir, els no percebuts entre l’acomiadament i la readmissió.

És interessant destacar també que la sentència condemna a l’empresa a indemnitzar danys i perjudicis al treballador per aquest acomiadament. Si bé el jutge entén que la vulneració del dret a la igualtat no ha causat un especial perjudici (més enllà de l’acomiadament, ja compensat amb els salaris de tramitació), si considera que l’empresari ha incomplert greument la seva obligació de no discriminar els treballadors. I per aquest motiu condemna a l’empresa a indemnitzar el treballador amb uns 6.000 euros. 

Des de CALDUCH ABOGADOS advertim que la discriminació per Covid 19, tristament, afecta no només als malalts, sinó també pot afectar a les persones que donen positiu en els tests de Covid. Tot i que els tests tenen una possibilitat d’error, la mera sospita de tenir la malaltia pot causar l’ostracisme social i la discriminació, ja sigui laboral o per altres causes.

Considerem que ningú s’ha de resignar davant d’una discriminació injusta, i que si es troba davant d’una situació com aquesta, ha de recórrer a la justícia reclamant els seus drets. CALDUCH ABOGADOS disposa de serveis jurídics per ajudar-lo.