QUÈ FER SI VOSTÈ ÉS VÍCTIMA D’ASSETJAMENT

QUÈ FER SI VOSTÈ ÉS VÍCTIMA D’ASSETJAMENT.

En ocasions les relacions personals es trenquen i alguna gent, senzillament no accepta la ruptura o la nova situació, per molt clara que sigui. Aleshores comencen a fer trucades de manera contínua, seguir pel carrer, insistir a amics i coneguts per a que la persona que persegueixen els dediqui la seva atenció.

Pot semblar que només les conductes més greus, aquelles que impliquin actes il·legals es poden considerar una conducta d’assetjament. I que ens hem de resignar a patir les activitats més lleus fins que el perseguidor es cansi i ens deixi en pau. Això no és així.

Les persones que són víctimes d’un assetjament, tant en les seves formes “clàssiques” com en les més “modernes”, han de saber que aquestes conductes es poden considerar delicte d’assetjament. I que les persones perjudicades tenen dret a demanar la protecció de la justícia.

És molt important tenir en compte que, encara que la imatge típica que tingue’m d’un assetjador sigui el d’un examic o exparella, també un marit o una esposa, o fins i tot un parent, pot ser culpable d’aquesta conducta. Si aplica una pressió sobre vostè de manera insistent, continuada i excessiva per intentar forçar la seva voluntat.

A partir d’aquí, definirem breument què és un delicte d’assetjament i després farem una sèrie de recomanacions sobre com respondre aquestes situacions.

  • DELICTE D’ASSETJAMENT.

El Codi Penal (article 172ter) defineix com assetjament la conducta d’aquell que, sense cap autorització legal, faci alguna d’aquestes conductes:

  • Perseguir, vigilar o buscar estar a prop d’una persona.
  • Estableixi o intenti establir contacte amb ella través de qualsevol mitjà de comunicació, o a través de terceres persones.
  • Mitjançant l’ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis al seu nom.

La llei no estableix un número mínim d’actes intrusius per a que una conducta sigui considerada assetjament. Allò rellevant és que la conducta demostri prou persistència (voluntat de continuar) i prou insistència com per generar inseguretat en la víctima i obligar-la canviar les seves rutines de vida. Per exemple: obligant-la a canviar de telèfon o de correu electrònic per evitar continus missatges, de canviar de ruta de tornada de la feina per no haver de trobar-se l’assetjador pel camí o a la porta de casa.

El que és important també en aquesta mena de delicte és la voluntat invariable de la víctima de no tenir contacte amb aquesta persona. Cal demostrar un desig continuat d’evitar qualsevol contacte, i qualsevol excepció en aquest propòsit podria dur a creure que no estem davant d’un autèntic assetjament. En aquesta situació no compten, és clar, els casos en que els dos es troben perquè la víctima no aconsegueix eludir al seu perseguidor.

ENCARA QUE NO SIGUI ASSETJAMENT POT SER COACCIONS.

En algunes ocasions una víctima pateix la campanya d’assetjament no de manera continuada i asfixiant, sinó d’una manera esporàdica o irregular. En aquests casos, el jutge pot considerar que no hi ha hagut una pressió prou constant com per alterar el nostre ritme de vida (i per tant no hi ha delicte d’assetjament). En aquests casos no hem de rendir-nos, sinó denunciar el que s’ha patit com un delicte de coaccions.

El delicte de coaccions és, per dir-ho breument, una conducta que atempta contra la llibertat de la víctima impedint-li de fer allò que desitja, i que legal i legítimament pot fer. Seria el cas en que el culpable pressiona a la víctima per a que faci una conducta que ella no desitja, però en el qual aquesta campanya de fustigament no és prou intensa o prou continuada per arribar a ser un assetjament.

ALGUNS CONSELLS JURÍDICS:

Des de CALDUCH ABOGADOS, com advocats amb experiència amb aquests assumptes, podem donar alguns consells sobre com reaccionar davant aquesta situació:

  1. Trenqui el contacte amb la persona assetjadora. No respongui als seus missatges o trucades. No es reuneixi amb ella, ni intenti parlar amb ell. Encara que vostè prefereixi una solució raonada, ha de ser conscient que una persona obsessionada no respon a arguments raonables.
  2. Aquesta pèrdua de contacte ha de ser completa. Pensi que un contacte ni que sigui esporàdic, pot animar a l’assetjador a insistir. Pensi que si vostè té qualsevol intercanvi amb aquesta persona, després podrà al·legar després que no era un assetjament, sinó un contacte voluntari que tenien les dues parts.
  3. Procuri reunir còpia de tots els missatges, trucades, whatsapps que li enviïn.
  4. Si es fan compres per internet en el seu nom, o localitza perfils falsos generats emprant falsament el seu nom, denunciï-ho immediatament i procuri guardar prova dels fets.
  5. En el cas que l’assetjador dediqui a pressionar a amics, familiars o coneguts, per aconseguir que vostè parli amb ell (o ella) intenti també reunir prova d’aquests fets.
  6. Denunciï qualsevol incident relacionat amb aquesta situació. No tingui por d’anar a la policia vàries vegades per setmana si fa falta. És molt important transmetre a les autoritats la tensió i la por que vostè està patint, per d’aquesta manera generar una reacció.
  7. Si vostè està seguint un tractament mèdic, i creu que l’assetjament patit empitjora la seva situació.
  8. Demanar el més aviat possible ordres de protecció a un jutge.

El que no ha de fer és:

  1. Enfrontar-se a aquesta persona. Ja sigui en persona o a distància. Cal deixar-li clar el desig de distància (o la prohibició de contacte), però no buscar el conflicte.
  2. Demanar a algun amic o familiar que s’enfronti amb ell.
  3. Contestar o replicar a missatges o insults. Cal no caure en el joc de ningú.
  4. Buscar replicar de la mateixa manera (per exemple a través de xarxes socials).

Recomanem no provar aquests mitjans perquè poden ser contraproduents. Si abans de que vostè denunciï un assetjament, el seu agressor la denuncia per qualsevol incident com els que hem esmentat, el relat pot girar-se en contra de vostè. I la seva denuncia pot semblar una simple rèplica.

En conjunt, volem dir que la llei ofereix molts mitjans per respondre a aquesta mena de situacions i que advocats com els de CALDUCH ABOGADOS poden ajudar a qualsevol persona que es trobi davant aquestes situacions.

LA GUARDA I CUSTÒDIA DELS FILLS I EL SEU INCOMPLIMENT

LA GUARDA I CUSTÒDIA - Calduch Advocats

En el moment en que es divorcia o separa una parella la principal preocupació són els fills. En aquests casos la llei sempre busca protegir al màxim els interessos dels menors i aconseguir que la situació dels seus pares els causi el mínim de trasbals possible. En circumstàncies normals això implica que segueixi vivint a la mateixa casa, pugui continuar a la mateixa escola i pugui veure els seus pares el major temps possible. Per aquest motiu si es planteja aquesta situació a un jutge el més habitual es que es disposi l’anomenada guarda i custòdia compartida.

En la seva aplicació pràctica, això comporta que els dos progenitors segueixen tenint poder de decisió sobre els assumptes relatius al seu fill (per exemple: si ha de fer o no activitats extraescolars, si pot anar de viatge a l’estranger, etc.). I també implica que els menors han de repartir els seus temps entre les cases dels dos progenitors.

Això no comporta de manera obligatòria que un fill hagi d’estar el 50% dels dies amb cada pare, ja que la guarda i custòdia s’ha d’adaptar també a la realitat familiar. Així és possible que per motius laborals, distància entre els domicilis, necessitats del menor, etcètera, un dels progenitors passi menys dies a la setmana que l’altre. No per això però la situació deixa de ser guarda i custòdia compartida.

La guarda i custòdia sembla en principi la millor opció, però requereix una mínima comunicació entre les parts i un mínim compromís a complir allò que s’ha acordat. En els casos en que no es compleix aquest acord, es poden prendre mesures.

  • Incompliment del règim de guarda i custòdia.

El cas més habitual en que es dona aquest incompliment és que no es respectin les visites. Imaginem el cas d’un pare que no va mai a recollir els seus fills, o bé els torna dies o hores després d’allò acordat, o s’emporta els fills. O impedeix que l’altre progenitor contacti amb ells durant tot el període de vacances. Si bé la llei permet una certa flexibilitat en les visites, els jutges també són conscients de la importància que té per un nen o nena l’estabilitat i els horaris regulars.

Fins i tot en el cas que es compleixi escrupolosament amb els horaris i el calendari de recollides i retorns dels nens, pot haver-hi incompliment si un progenitor no té cura dels seus fills personalment. Així si aquests es deixen sempre en mans de cuidadors o parents (encara que siguin germans o avis) es pot considerar que hi ha un incompliment del règim de guarda i custòdia.

Davant aquests situacions d’incompliment, el progenitor perjudicat ot demanar judicialment que es modifiqui el règim existent. Aquesta modificació es pot encarar de dues maneres. Una, com un intent d’aconseguir que el conveni reflecteixi la realitat existent. L’altra, com una forma reduir la guarda i custòdia d’un progenitor irresponsable i evitar que els seus incompliments perjudiquin al fill comú.

  • Com demostrar un incompliment del règim de guarda i custòdia.

Un progenitor normalment no firma un rebut en recollir al seu fill, per aquest motiu per demostrar l’incompliment de la guarda i custòdia hem de recórrer a mitjans com aquests:

  • Missatges de text o emails entre progenitors.
  • Denúncies davant dels Mossos d’Esquadra. Incomplir el règim de visites en certs casos pot arribar a ser infracció penal. Encara que no sigui així, el que consti en una denúncia pot servir com a prova.
  • Informes del centre escolar sobre si el progenitor va a buscar o a recollir els fills.
  • Registres de trucades per demostrar la manca de comunicació.
  • La opinió dels fills.

Cal tenir en compte que, excepte en els casos de nens de més curta edat, en els processos sobre custòdia dels fills els jutges tenen en compte el parer dels fills sobre el règim de guarda i custòdia. Aquesta opinió es pot expressar directament pel fill en la seu judicial o mitjançant una exploració amb un psicòleg infantil, que permeti determinar com es la relació amb cada pare.

  • La guarda i custòdia i la pensió d’aliments.

La manca de pagament de la pensió d’aliments també és un motiu per modificar la guarda i custòdia. En aquest cas demostrar el deute és fàcil, ja que només cal aportar el rebut bancari.

  • Què fer si no pot complir amb el règim de guarda i custòdia .

Hem presentat aquest article des del punt de vista d’una progenitor que es veu perjudicat per l’incompliment del règim de guarda i custòdia. Però en el cas d’una persona que es trobi en el cas contrari. Si aquesta és la seva situació, hem de donar-li els presents consells:

Si no pot complir els termes de l’acord original per motius laborals, personals, de salut, etcètera, és important que intenti negociar amb l’altre progenitor per modificar les condicions de la guarda. Cal tenir en compte que la guarda i custòdia no és immutable en el temps, sinó que legalment s’ha d’anar adaptant a les condicions reals de cada família.

El que és important és no confiar-se en que la part contrària no farà res davant de reiterats incompliments, encara que siguin involuntaris. Cal tenir en compte que és molt diferent si un procés judicial s’encara com una modificació per incompliment d’una part, o com una sol·licitud d’adaptar la guarda a una realitat canviant. Tant si vostè està en un cas o en un altre recomanem els serveis de CALDUCH ABOGADOS si necessita advocats amb més de 20 anys d’experiència en dret de família.

Calduch Advocats a TVE

TVE va realitzar un informe sobre l’alarma i contacta amb els nostres advocats, experts en dret mediambiental.