SOBRE EL NOU JUTJAT DE FAMÍLIA A LA CIUTAT DE REUS

Recentment s’ha fet pública l’assignació pressupostària i la designació del personal, secretari i autoritat judicial d’un nou jutjat a Reus.
Així que, aquest cop sí, deixem enrere les promeses i les paraules i entrem en l’àmbit dels fets certs. Ja no dependrem de la bona voluntat de ningú sinó de comptar amb un jutjat especialista i únic en aquesta matèria és una realitat.
Finalitza la reivindicació llargament esgrimida del col·lectiu d’advocats de la necessitat de tenir un jutjat civil que centralitzi tots els processos de matèria de dret de família.
La veritat és que la profusió de matèries que seran objecte d’enjudiciament per part d’aquest jutjat aconsellava una mesura semblant.
Així ens trobarem, per fi, que tots els processos relatius a filiació, divorcis, paternitats, estat civil, modificacions de pensions o incapacitats seran jutjats per una única autoritat judicial. Amb això podrem tenir per certs els criteris que en aquesta matèria podem esperar. És a dir, podem augurar que serà l’import de la pensió d’aliments que s’imposaran a determinada persona que cobra dues mil euros mensuals, per posar un exemple concret, o els criteris de revisió en concret que raonablement ens van a demanar.
Per això celebrem aquesta bona notícia que equipara la planta de jutjats de Reus amb la de la majoria de ciutats importants de Catalunya que comptaven ja amb un jutjat especialitzat en matèria de família.

 

Albert Calduch
advocat

Albert Calduch en un acte per informar sobre el cas Lafarge-Holcim

L’ associació de veïns Can Sant Joan va organitzar ahir un acte a Montcada i Reixac per informar dels casos que té oberts contra l’empresa Lafarge-Holcim, que l’estiu del 2010 va començar la valorització de residus, una pràctica que els ecologistes rebutgen en considerar que es tracta d’una incineració encoberta de deixalles contaminants.
L’advocat de l’entitat veïnal, Albert Calduch, va parlar de les causes obertes en l’actualitat i els dos contenciosos que va guanyar l’entitat anteriorment relacionats amb l’autorització ambiental que la Generalitat va atorgar a la cimentera, que va ser refusada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem al·legant un defecte de forma, ja que la presentació de l’estudi ambiental per part de Lafarge tenia la mateixa data que la resolució del Departament de Medi Ambient. “Abans d’autoritzar una activitat s’han analitzar els informes i aquí va quedar demostrat que no van tenir temps material per fer-ho”, va manifestar l’advocat.
Pel que fa als processos actuals, l’AV té en marxa un contenciós contra la Generalitat en considerar que la nova autorització ambiental atorgada a Lafarge no és vàlida ja que es basa en uns estudis del 2006 que no s’ajusten a la realitat actual. “El control de l’administració sobre l’activitat de la cimentera és estèril perquè anteposa l’interès de la gestió dels residus per davant de l’interès general”, va argumentar Calduch, qui va denunciar que Lafarge també té caducada la llicència d’activitats. “L’últim moviment de la Generalitat per resoldre aquest tema és aplicar una normativa de fa molts anys perquè l’empresa incorpori millores tècniques”, va dir el jurista.
L’associació de Can Sant Joan, que forma part de la Plataforma Antiincineració de Montcada, també té interposada una denúncia per la via penal contra la cimentera per contaminació acústica, que es troba en la fase d’instrucció al Jutjat de Cerdanyola. “El jutge ha encarregat a un perit judicial que corrobori si els arguments que presenta Lafarge són certs”, va dir Calduch, en referència al recurs que ha presentat l’empresa sobre el mapa acústic elaborat per l’Ajuntament, on es considera que els carrers Bifurcació i Mina són zones habitables, mentre que Lafarge defensa que és un sector industrial amb algun habitatge, proposant que a la nit el límit de decibels permesos passi de 45 a 60.  “Si podem demostrar la contaminació acústica que genera Lafarge, tenim moltes possibilitats de tancar la planta”, va comentar, qui va felicitar l’AV per la seva perseverància en la lluita contra la cimentera, tenint en compte que és la segona multinacional del sector més important del món.
Enllaç a la notícia: https://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/596830/l_av-can-sant-joan-explica-processos-judicials-te-oberts-contra-l_empresa-lafarge-holcim.htm

COM ES POT RECLAMAR UNA NEGLIGÈNCIA MÈDICA?

La medicina no és una ciència exacta. Els metges són tant susceptibles de  fallar en la seva feina com ho podria ser un mecànic o un manobre. En ocasions són errors inevitables, però en moltes altres, els seus pacients pateixen seqüeles o efectes secundaris molt perjudicials. En aquest breu article volem explicar com es pot reclamar una indemnització per negligència mèdica.

En primer punt, és necessari demostrar que el metge ha incomplert la diligència que li exigeix el deure professional (lexartis).

Després cal demostrar que ha existit un dany efectiu. És a dir, que hi ha hagut un efecte negatiu, existent i real, com a conseqüència del tractament. Pot ser un prejudici purament estètic, com seria una cicatriu.

Per últim cal demostrar el nexe de causalitat. És a dir, que el dany patit deriva d’un incompliment de la lexartis per part del metge.

És freqüent que abans de començar els tractaments, el metge faci firmar al pacient un document informant dels riscos. Cal que aquest document tingui informació previngui de tots els riscos típics i específics de cada cas. Però no cal que informi dels perills infreqüents o excepcionals. A menys que siguin de gravetat extraordinària.

Sempre és imprescindible que el pacient reclami el seu expedient mèdic. Perquè moltes vegades amb aquests documents ja es pot detectar la negligència.

 

  • Reclamacions per medicina i cirurgia estètica.

Un cas particular dins la negligència mèdica és la relacionada amb la medicina voluntària. En aquests casos el pacient està contractant l’obtenció d’un resultat (una millora estètica) equiparable a un contracte d’arrendament d’obra. Això implica una obligació de resultat; i en el cas que el client no obtingui la satisfacció esperada, no està obligat a pagar el tractament.   És a dir, es pot produir responsabilitat encara que el metge actués conforme a les normes de la lexartis, ja que la frustració de la finalitat del contracte pot generar una obligació d’indemnitzar.

Cal tenir en compte a més a més, que la incertesa sobre la diligència del metge (per exemple, per que la pericial del demandant es contradiu amb la del demandat) sempre afavoreix al pacient.

És imprescindible també comprovar si es va informar dels riscos. En molts casos només es donen documents genèrics que no contenen una informació prou detallada sobre la importància del tractament (sobretot en la cirurgia), el postoperatori, els possibles efectes secundaris i el risc. La jurisprudència reclama que la informació sigui sempre objectiva, veraç i completa, suficient per donar un consentiment lliure i voluntari. En els casos de medicina voluntària, el requisit d’informació és especialment exigent. Inclou un càlcul de les probabilitats del resultat i qualsevol seqüela o complicació, encara que siguin temporals o infreqüents. Ja que si el pacient tots els riscos és probable que es negui a sotmetre’s a una intervenció d’aquesta mena.

 

Sempre és important comptar amb l’ajuda d’un pèrit mèdic que pugui demostrar l’incompliment de la lexartis i el grau de negligència del metge responsable. CALDUCH ABOGADOS disposa d’aquests experts i de juristes que poden ajudar-lo en una reclamació d’aquesta mena.