ELS ACOMIADAMENTS DE TREBALLADORS I LA CRÍSI DE LA PANDÈMIA

L’actual estat d’alarma per pandèmia ha generat situacions insòlites en el món del dret laboral, que ha obligat moltes empreses a declarar expedients de regulació d’ocupació (els anomenats ERO). La llei ha acceptat que la baixa de rendiment per causa de la pandèmia és un motiu de força major que justifica aquests expedients per les empreses. Ara bé, cal tenir en compte que, encara que la situació requereixi mesures excepcionals com aquesta, els tribunals segueixen exigint el compliment dels requisits legals. I que intentar vies indirectes per no passar per un ERO té conseqüències legals.

En el cas d’una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Bas (sentència 1493/2020 de 12 de novembre) tenim una empresa que, afectada per l’actual crisi, va acomiadar treballadors de la següent forma: 

  • Primer va acomiadar sis treballadors temporals pretextant la manca d’ingressos, tot i que l’empresa seguia funcionant.
  • Després va realitzar 34 acomiadaments disciplinaris, però va abonar-los una indemnització com acomiadament improcedent. El qual és contradictori.
  • Després va acomiadar 25 treballadors en període de prova, argumentant que no havien passat aquesta. En principi no cal justificar aquesta classe d’acomiadaments, però el Tribunal considera que, per coincidència temporal amb els altres, sí calia en aquest cas.

Un nombre tant elevat d’acomiadaments just abans de declarar un ERE l’empresa era tant sospitós que el Tribunal ha considerat que estem davant d’un acomiadament col·lectiu encobert, que no ha complert els requisits legals. Per tant ha declarat els acomiadaments nuls i ha obligat a readmetre els treballadors i ha abonar-los els salaris de tramitació. És a dir, els salaris no percebuts des de l’acomiadament fins al moment de la readmissió.

Recordem aquí breument que un acomiadament col·lectiu és aquell que afecta 10 treballadors (en empreses en menys de 100 treballadors), o bé el 10 per cent de la plantilla en empreses amb més de 100 i menys de 300 treballadors; o bé 30 o més treballadors en empreses que tinguin més de 300 treballadors. 

Un acomiadament col·lectiu requereix un expedient complex que inclou consultes als representants dels treballadors, participació de les autoritats laborals (en el cas de força major), i una indemnització als treballadors d’entre 20 i 33 dies per any treballat. En el cas que l’empresa no pugui abonar aquesta indemnització, el Fons de Garantia Salarial es farà càrrec d’aquesta en bona part.

Cal tenir en compte que, en casos com el que hem vist, acomiadar treballadors els 90 dies abans de declarar un ERTO pot comportar la nul·litat d’aquests acomiadaments, sempre que hi hagi un mínim de cinc acomiadaments. Encara que siguin justificats per una baixada de la producció.

CALDUCH ABOGADOS disposa de juristes amb experiència que poden assessorar tant a treballadors com a empreses que es trobin en aquesta difícil situació. Posi’s en contracte amb nosaltres per una atenció personalitzada, disponible també per videoconferència.

ELS FUNCIONARIS DE LES UNIVERSITATS CATALANES PODEN RECLAMAR EL PAGAMENT DEL PREMI DE JUBILACIÓ

La crisis de 2012 va provocar que l’Administració pública fes moltes retallades de serveis. Un dels sectors més perjudicats ha estat els dels funcionaris públics, que es van veure privats, per exemple, de parts del salari i de pagues extraordinàries. 

Les universitats catalanes van practicar moltes polítiques d’aquesta mena que, justificades o, van perjudicar als seus funcionaris.

Una de les retallades més lesives va ser la del premi de jubilació i el premi de jubilació anticipada. Aquesta bonificació era un pagament que es feia al moment de jubilar-se i que equivalia a tres mensualitats de salari per deu anys de servei, i una mensualitat extra per cada cinc anys de servei addicionals o fracció. Així per exemple per 22 anys de servei, serien 3 mensualitats pels primers 10 anys, una per cada quinquenni i una més pels dos anys sobrants.

A més a més els funcionaris també rebien, si es jubilaven anticipadament, un premi consistent en 12000 euros si es jubilaven als 60, 7.500 euros als 61; 6.000 als 62; 4.000 als 63; i 3.000 als 64.

Cal dir que aquest premi de jubilació estava i està reconegut també al personal laboral de les universitats pel seu conveni col·lectiu, i a partir d’aquí es va aplicar als funcionaris.

El 2012, però, la llei 5/12 de 20 de març va suspendre aparentment aquests premis de jubilació i qualsevol bonificació basada en l’antiguitat del treballador.

Aquesta situació l’han portada als tribunals molts funcionaris afectats, i finalment una sèrie de sentències han reconegut que el premi de jubilació no estava afectat per la llei de 2012. Això perquè, encara que s’anomenin premis, en realitat són millores de jubilació. De la mateixa manera el premi de jubilació anticipada no es veu afectat per la retallada, ja que no es calcula en base als anys de servei, sinó en base a l’edat del treballador.  

Actualment les universitats catalanes estan pagant de manera retroactiva aquests premis de jubilació. Però només en aquells casos en que els funcionaris i funcionàries presenten una reclamació davant l’Administració.

Una sentència molt recent del Jutjat Contenciós-Administratiu de Tarragona ha reconegut aquest dret també als funcionaris de la Universitat Rovira i Virgili. 

Aquestes sentències avalen el camí seguit per CALDUCH ABOGADOS, que està reclamant aquests premis de jubilació a les universitats catalanes.

Si vostè es funcionari o personal laboral d’alguna universitat catalana, i en el moment de jubilar-se no va rebre el premi de jubilació o el premi de jubilació anticipada, més els interessos deguts.

  • I si vostè es va jubilar fa anys?

En aquest cas, cal tenir en compte que els premis de jubilació mai van ser derogats per llei. L’únic que van dir aquestes lleis és que es suspenia el premi de jubilació fins que fos possible el pagament. De fet, per la nostra experiència, les universitats acostumen a respondre que els premis estan suspesos. Una suspensió implica que el termini no corre fins que s’aixequi. Ara bé, si la suspensió no era legal, el que no pot ser és que l’Administració es beneficiï d’una suspensió que ha aplicat il·legalment. 

Per tant recomanem a tothom en aquesta situació que es posi en contacte amb nosaltres per reclamar els seus drets.

COM ACONSEGUIR UNA MORATÒRIA DEL LLOGUER A CAUSA DEL CORONAVIRUS.

L’estat d’alarma decretat per causa de l’epidèmia del Covid 19 ha causat
una tensió insostenible a la nostra economia. Això ha forçat a moltes
empreses a iniciar expedients de regulació temporal d’ocupació, o fins i
tot a plantejar expedients de concurs de creditors o fallides. Els qui
pateixen aquesta situació especialment són les famílies. Que es troben en que no poden afrontar el pagament del lloguer, una de les seves despeses
principals. Essent a més a més que l’estat d’alarma dificulta el trobar un
nou pis de lloguer.

El Govern central ha aprovat una pròrroga dels contractes d’arrendament
i una moratòria en els lloguers que poden pal·liar aquesta situació.

El primer que cal tenir present es que, encara que es parli de “tornada a
la normalitat” l’estat d’alarma segueix vigent a efectes legals.

  • Pròrroga dels contractes de lloguer.

Si el contracte de lloguer havia d’extingir-se en el termini entre l’1 d’abril
de 2020 i dos mesos després a que acabi l’estat d’alarma, l’arrendatari
pot sol·licitar una pròrroga per sis mesos.

L’arrendador ha d’acceptar aquesta pròrroga, que es fa en les condicions
pactades en el contracte (és a dir, no pot apujar el lloguer).

Si davant d’aquesta petició l’arrendador presenta una contraoferta,
recomanem ser cautelosos i consultar un advocat el text d’aquesta oferta.

  • Moratòria en el pagament del lloguer.

La moratòria presenta més complicació que la pròrroga. En primer lloc, la
poden demanar només persones en situació de vulnerabilitat econòmica.

Després és necessari que l’arrendador sigui una persona física o jurídica
que tingui més de deu habitatges en lloguer o una superfície construïda
de més de 1.500 m2.

– Durada de la moratòria.

Una moratòria és un ajornament. En aquest cas, s’ajorna haver de pagar
els lloguers per un termini mínim de tres anys. No és un préstec de cap
mena, de manera que no es poden pactar interessos.

– Requisits per aconseguir la moratòria.

Cal que la persona estigui en una situació d’atur, ERTE, reducció de
jornada per cuidar a familiar malalt (només en el cas d’empresaris) o
situacions anàlogues. Aquí s’obre un ampli ventall de possibilitats. Cal a
més a més que la seva unitat familiar compleixi uns requisits:

  • Que tingui uns ingressos que no superin el triple de l’IPREM
    per 2020 (1.613,64 euros), i que el lloguer i les despeses
    familiars (aigua, llum, telèfon, internet, etc.) arribin al 35 per
    cent dels ingressos.
  • El nivell d’ingressos es modifica per cada un d’aquests factors:
  1. Per cada fill que visqui amb la família es suma un 10 per
    cent al triple. Un 15 per cent si la família és
    monoparental.
  2. Si viu amb la família un parent amb una discapacitat
    reconeguda del 33 per cent o superior, situació de
    dependència o similar, es passa del triple al quàdruple
    de l’IPREM.
  3. Si la discapacitat és per motius de malaltia mental,
    cerebral o discapacitat intel·lectual igual o superior al
    33, o discapacitat físic o sensorial igual o superior al 65
    per cent, es passa al quíntuple de l’IPREM.

Unitat familiar és la que forma un matrimoni (o parella de fet registrada)
amb fills o descendents a càrrec, més ascendents o descendents.

L’excepció del pis en propietat.

La norma disposa que no es beneficien de la moratòria les persones que,
apart de viure en un habitatge de lloguer, siguin propietaris d’un
habitatge que tenen llogat a una tercera persona. És a dir, les persones
que són propietàries d’un pis però no hi viuen, sinó que el tenen arrendat
a un altre, i al mateix temps paguen un arrendament pel seu domicili.

La única excepció és que aquest pis s’hagi adquirit per herència i es tingui
la propietat compartida amb altres persones. També si el propietari no pot
viure en aquest pis de lloguer per raons de mobilitat.

Aquí cal recordar que la llei d’arrendaments urbans permet que un
propietari reclami al seu llogater que deixi l’habitatge si ell mateix el
necessita amb urgència. Com s’aplica aquesta norma en el cas de
pandèmia, és un supòsit interessant.

  • Documents i tràmits.

El titular del contracte d’arrendament ha de preparar tots els documents
que acreditin aquesta situació i presentar-los a l’arrendador. Si falta cap
document (o no es pot reunir per l’estat d’alarma) cal una declaració de
responsabilitat.