ELS HIPOTECATS PODEN RECLAMAR ELS INTERESSOS DE LES CLÀUSULES SÒL.

ELS HIPOTECATS PODEN RECLAMAR ELS INTERESSOS DE LES CLÀUSULES SÒL.

Una sentència europea declara nul·les les clàusules sòl, que imposaven un interès lligat a l’Euribor.

En un article anterior (link) vam explicar com el Tribunal Suprem de 2013 espanyol va anul·lar les clàusules sòl per considerar que eren abusives i faltes de transparència. Les clàusules sòl, recordem-ho, són les condicions d’una hipoteca per el qual s’indica que els interessos no poden baixar per sota d’un tant per cent.

El cas clàssic és que es fixi el percentatje d’interès en el de l’indicador Euribor més un tant per cent. Per exemple Euribor més un dos o un tres per cent. Cosa que implica que encara que aquest indicador estigui al 0% (com ha estat la majoria dels anys de crísis) el banc es segueix beneficiant d’interessos.

La sentència del Tribunal Suprem permetia que els hipotecats reclamessin la devolució de tots els interessos abonats per clàusules sòl a partir de 9 de maig de 2013. I ara la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea permet que es reclamin els interessos des del moment en que s’han començat a pagar.

El Banc d’Espanya ha calculat que els bancs hauran de tornar als hipotecats uns 5.000 milions d’euros.

L’Oficina de Consumidors i Usuaris té a la seva pàgina web una calculadora que permet saber quina quantitat es pot reclamar per una hipoteca: http://www.ocu.org/dinero/hipotecas/calculadora/calcula-clausulas-suelo

Per tant ara s’obren dues oportunitats pels hipotecats: la primera és reclamar al banc que anul·li la clàusula sòl (per a que no s’apliqui més a partir d’ara); la segona que els hi retornin totes les quantitats que han pagat en concepte de clàusula sòl.

– Les trampes que cal evitar.

Alguns bancs estan oferint condicions abusives als seus clients intentant lliurar-se de demandes judiciales. Com ara reduir la clàusula sòl fer-los firmar un document on reconeixen que van ser informats adequadament de les condicions de la hipoteca. Això és una trampa, perquè si es reconeix que va haver-hi prou informació, no es pot demanar la nul·litat i el reemborsament de la clàusula sòl per falta de transparència.

També ofereixen una eliminació de la clàusula sòl per un període d’entre dos i vint anys. Però aquesta proposta clarament afavoreix el banc, que veu així reconeguts parcialment uns interessos que són nuls de ple dret.

Altres propostes que fan els bancs és canviar el diferencial variable dels interessos per un interès fixe o oferir altres productes a canvi de “renunciar” ells a la clàusula sòl.

– El que cal fer.

Aconsellem fermament no acceptar cap oferta dels bancs, sino reclamar-los directament a l’oficina la devolució dels interessos pagats i la nul·litat de la clàusula sòl. Ara bé, alguns bancs (com Banc Sabadell) ja han declarat que no pensen retornar ni un euro a menys que una sentència els obligui directament. Per això és necessari  presentar una demanda judicial si el banc es nega a anul·lar la clàusula sòl o retornar els diners abonats per uns interessos il·legals.

CALDUCH ABOGADOS ofereix els seus serveis jurídics i la seva experiència en aquestes operacions.

LA NUEVA REFORMA DEL PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO COMÚN Y SU EFECTO SOBRE LOS TRÁMITES

El día 2 de octubre del año presente entró en vigor en todo el Estado la ley 39/2015, de 1 de octubre de Procedimiento Administrativo Común (LPAC) que va a sustituir la ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común. Esa ley fue la norma básica del procedimiento administrativo durante 24 años y regulaba la mayoría de trámites y procedimientos en los que participan los ciudadanos con las instituciones oficiales.

La reforma ha respetado muchos de los puntos básicos de la 30/1992, pero introduce elementos nuevos que aquí resumimos y que hay que tener en cuenta:

PROCEDIMIENTO SIMPLIFICADO 30 DÍAS (artículo 96 LPAC).

La LPAC permite a la Administración optar por una tramitación simplificada aquellos expedientes de poca complejidad o con interés público. Este sistema tiene que permitir resolver el procedimiento en un plazo de treinta días desde que se notifica al interesado el acuerdo de tramitación simplificada del expediente.

Si el interesado se opone a la tramitación simplificada, hay que seguir la ordinaria. También se puede pasar a la ordinaria si surge después la necesidad. Por ejemplo para descubrir una mayor complicación de la que inicialmente se preveía.

En el caso de expedientes de reclamación de responsabilidad patrimonial de la Administración, se puede pasar de procedimiento ordinario a procedimiento abreviado cuando el instructor considere que la relación de causalidad (la culpabilidad, podríamos decir) de la Administración es evidente.

También se puede seguir el procedimiento simplificado en el caso de infracciones administrativas leves.

El procedimiento simplificado prevé unos pasos muy simples (instancia o inicio de oficio; alegaciones, informe pertinentes, dictámenes de organismos reguladores, propuesta de resolución y resolución final). En el supuesto de que la el dictamen sea contrario a la propuesta de resolución, se pasará a procedimiento ordinario.

Esta modificación intenta aligerar los trámites administrativos, evidentemente. Pero de la experiencia con otras reformas (por ejemplo de la Administración de Justicia) sabemos que no es sólo necesaria una reforma legislativa, sino también una mayor aportación de medios si se quiere que el cambio sea realmente efectivo.

EL NUEVO CÓMPUTO DE PLAZOS.

En materia de plazos se introducen varias novedades. Una es que todas las horas del día que forman parte de un día hábil pasan a ser hábiles de hora en hora y de minuto en minuto desde la hora y el minuto en que se recibe la notificación y se publica el acto. Entiendo que esta modificación se hace para permitir los trámites electrónicos hechos a cualquier hora del día.

Por otro lado es importante destacar que los sábados, los domingos y los días de festivo dejan de ser computables dentro de los plazos. De igual manera que pasa ante los tribunales.

SILENCIO ADMINISTRATIVO (artículo 24).

El silencio administrativo es un mecanismo que pretende compensar aquellos casos en que una solicitud no tiene respuesta por parte de la Administración, un expediente iniciado por esta queda sin resolución final.

Por silencio administrativo no se pueden conseguir facultades o derechos sobre el dominio público ni el servicio, en caso de reclamar responsabilidad patrimonial, ni en el supuesto de que el silencio resulte perjudicial por el medio ambiente (esta última es una novedad de la ley 39/2015).

La nueva LPAC respeta la regla general de la anterior norma LRJPAC, por la cual el silencio positivo en casos de procedimientos iniciados por los interesados, conservando las mismas excepciones. Es decir, un golpe acaba el plazo máximo para obtener resolución, si no se ha pronunciado la Administración, se considera que la respuesta a la petición es favorable a esta. La única novedad es que en 15 días hará falta que la Administración emita un certificado conforme ha habido silencio administrativo favorable.

SANT VICENÇ DELS HORTS S’ARMA CONTRA CIMENTS MOLINS – Escrit d’Al·legacions

Escrit d’al·legacions recentment presentat contra l’ampliació tramitada a la Generalitat per a que Ciments Molins passi a incinerar 15000 tones més de pneumàtics, als 5000 ja autoritzats, i 4000 tones més de iots de depuradora als 8000 ja autoritzats. Tots els partits polítics nombrosos veïns, associacions i ecologistes subscriuen les al·legacions presentades per a que es desestimi el projecte.

Document Adjunt: Sant Vicenç dels Horts, Al·legacions d’Associacions