COM AFECTA UN DIVORCI AL NEGOCI FAMILIAR

Divorci - Calduch Advocats

En un negoci familiar, moltes vegades els matrimonis treballen junts dins la mateixa empresa. En les ocasions en que es trenca la parella, una de les parts es pot trobar en que ha de deixar la feina per la difícil situació personal. Això malgrat que segurament hi ha treballat molts anys i, en ocasions, ni tant sols ha cobrat un salari per la seva dedicació.

Aquesta situació injusta es pot afrontar de dues maneres, per la via civil i per la via laboral. Tot depèn de com s’organitzés la relació entre la parella i la feina.

Relació laboral.

En ocasions les parelles firmen un contracte de treball reconeixent a una de les parts la feina que fa. Ara bé, per a que sigui realment una relació laboral és necessari que compleixi les tres condicions d’aquesta mena de contractes:

  • Dependència: Cal que la persona contractada actui sota les ordres d’un altre i que s’ajusti a uns horaris ordenats per la direcció.
  • Alienitat: El treball es fa per una altra persona.
  • Remuneració: És necessari que es percebi un salari per la feina.

En aquests casos, es considera que els serveis que s’han prestat són laborals i que la persona que ha treballat té dret a reclamar que se li pagui en base a la feina que ha fet (com hem dit, en moltes ocasions els cònjuges treballen de franc). El sol a més a més ha de ser adequat a la feina que realment s’ha fet (pensem que en moltes ocasions es fa un contracte d’auxiliar o administratiu quan es fa una feina de direcció).

En els casos en que hi ha hagut impagaments de salaris, legalment es poden reclamar un any de salaris deguts (incloses les pagues extres, complements salarials, antiguitat, etc.). 

És important destacar que no és imprescindible tenir contracte de treball per demostrar una relació laboral. Cal només acreditar aquella realitat, ja sigui amb documents o testimonis. 

Cal tenir en compte que qualsevol indemnització que es rebi per salaris deguts o fins i tot acomiadament és un assumpte exclusivament laboral, de manera que no influeix en cap divorci entre les parts.

Relació civil.

En els casos en que la relació no és de caràcter laboral, es podria parlar de que el cònjuge desenvolupa certes funcions en el negoci en base a la seva condició de parella. Seria el cas d’una persona que, a banda que estigui contractada o no, fa funcions de gestió dins l’empresa, organitza el seu horari lliurement,  té complet accés als locals i als ordenadors, etc. 

En aquests casos aquest cònjuge pot reclamar, en el marc d’un divorci o separació de parella, que se l’indemnitzi pel temps i l’esforç que ha dedicat a aquesta empresa. La compensació pot arribar a ser d’una quart part del diferència entre els increments dels dos patrimonis durant el matrimoni (o superior, si es demostra que la contribució ha estat notablement superior). Apart també caldrà valorar l’esforç que ha fet cada cònjuge en les tasques domèstiques i en la cura dels fills comuns.

La importància del matrimoni en aquests casos.

L’Estatut dels Treballadors considera que entre cònjuges no pot haver-hi relacions de treball. Ara bé, en els casos en que la relació sigui de parella de fet o de simple convivència (encara que estigui inscrita en el registre oficial), no s’aplica aquesta norma, i és l’empresari qui hauria de demostrar que la relació no era de caràcter laboral.

O una via o l’altra.

És important tenir sempre en compte que cal escollir entre la via civil o la via laboral: no es poden reclamar les dues indemnitzacions alhora. No només això, si un jutge civil veu que la relació era laboral, considerarà que no és competent per decidir sobre el tema (i viceversa: un jutge laboral no voldrà pronunciar-se sobre un assumpte civil).

En conjunt és important tenir en compte sempre la forma en que es desenvolupava la feina i consultar juristes coneixedors d’aquests assumptes, com els que CALDUCH ABOGADOS posa al seu servei.

CANVIS EN L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR

Advocats a Reus
CANVIS EN L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR

Quan una parella es divorcia o es separa, les dues parts decideixen qui es queda amb l’ús de l’habitatge familiar (en cas que no arribin a un acord, es decidirà per sentència judicial). Aquest dret s’atribueix sempre a la part més necessitada, és a dir, als fills i al cònjuge que resideixi amb ells.

Avui dia, però, les relacions personals són mutables i no és estrany que el progenitors que es quedi amb l’habitatge i porti a viure una nova parella o fins i tot els fills d’aquesta persona. Quins efectes té això sobre el règim d’ús del domicili familiar?

Una important sentència del Tribunal Suprem (sentència 641/2018 de 20 de novembre, Sala Civil) ha considerat que si entra a viure una tercera persona en el domicili familiar, aquest perd la seva condició com a tal, i passa a servir a l’ús d’una família diferent. Per tant en el moment en que un dels progenitors porta a viure a l’habitatge una parella estable, aquest perd el caràcter de familiar. I en conseqüència ja no serveix a la finalitat que tenia com a tal.

En un cas com aquest la sentència del Suprem considera que l’habitatge queda deslligat de la seva subjecció a l’ús familiar, i aleshores cal arribar a un acord entre els progenitors sobre el seu destí (per exemple atribuir-lo a una de les parts i que compri la seva part a l’altre).

Amb aquesta sentència el Tribunal Suprem obre una nova possibilitat pels progenitors que no tinguin atribuït l’ús del domicili. Recomanem a tothom que estigui en aquesta situació que es posi en contacte amb CALDUCH ABOGADOS per estudiar el seu cas.

CUSTÒDIA COMPARTIDA

Custodia Compartida

CUSTÒDIA COMPARTIDA

La custòdia compartida és el règim de guarda dels menors d’edat en els processos de separació i divorci dels seus progenitors. Implica que tots dos pares han de responsabilitzar-se i assumir les càrregues de l’educació, alimentació i cures dels seus fills.

Tradicionalment s’oposa a la guarda i custòdia exclusiva que comportava que un dels dos cònjuges (habitualment la dona si els fills eren menors de 16 anys) decidia sobre les situacions quotidianes del menor o menors que quedaven al seu càrrec. L’altre cònjuge seguia sent titular de la Pàtria Potestat i per això havien de consultar-se-li les qüestions importants i també informar-lo del que anés esdevenint però, pràcticament, només comptava amb el dret de visita de caps de setmana alterns i alguna tarda entre setmana.

El model de custòdia exclusiva a favor de l’altre consort no ha desaparegut, si bé ha perdut la preferència que li concedien els tribunals i l’automatisme amb el qual es recorria a ell una vegada el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem van analitzar la problemàtica i van dictaminar que el règim de custòdia compartida havia de ser el normal i no l’excepcional.

La forma més fàcil i ràpida d’aconseguir-ho és pactant-ho en el conveni regulador en el supòsit de ruptura de mutu acord. En aquest cas podem garantir que pràcticament en totes les ocasions els jutges l’adopten en la sentència que posa fi al procés.

Com a advocat especialista en dret civil puc afirmar que la ruptura sentimental no sempre pot canalitzar-se pels tràmits del pacte i a vegades les posicions estan tan enfrontades que no hi ha més remei que litigar. Encara en aquests casos és possible aconseguir la custòdia compartida, fins i tot amb l’informe en contra del ministeri fiscal si el jutge considera que aquest és el interès superior del menor.

Què suposa la custòdia compartida?

Doncs, bàsicament, que els menors pernoctin i visquin cada setmana amb un dels seus pares, assumint aquest progenitor les despeses de manutenció i alimentació. L’altre progenitor, la setmana que no li toqui, tindria uns dies o unes tardes de visita.

Les despeses lúdiques, d’educació o mèdiques o que pogués haver-hi amb el caràcter de necessari es reparteixen per meitat entre els dos progenitors.

Suposa l’extinció de la pensió d’aliments?

Doncs no necessàriament. Els jutges continuen fixant una pensió d’aliments a favor de la part més dèbil, encara que la quantia de la mateixa depèn de les circumstàncies.

Aquesta branca del dret de família és molt casuística, és a dir depèn molt de les circumstàncies de cada cas, per això és important que s’assessori pel fet que difícilment es troben dos casos iguals.

Consulti hora de visita i l’informarem.

Albert Calduch
Advocat