LA GUARDA I CUSTÒDIA DELS FILLS I EL SEU INCOMPLIMENT

LA GUARDA I CUSTÒDIA - Calduch Advocats

En el moment en que es divorcia o separa una parella la principal preocupació són els fills. En aquests casos la llei sempre busca protegir al màxim els interessos dels menors i aconseguir que la situació dels seus pares els causi el mínim de trasbals possible. En circumstàncies normals això implica que segueixi vivint a la mateixa casa, pugui continuar a la mateixa escola i pugui veure els seus pares el major temps possible. Per aquest motiu si es planteja aquesta situació a un jutge el més habitual es que es disposi l’anomenada guarda i custòdia compartida.

En la seva aplicació pràctica, això comporta que els dos progenitors segueixen tenint poder de decisió sobre els assumptes relatius al seu fill (per exemple: si ha de fer o no activitats extraescolars, si pot anar de viatge a l’estranger, etc.). I també implica que els menors han de repartir els seus temps entre les cases dels dos progenitors.

Això no comporta de manera obligatòria que un fill hagi d’estar el 50% dels dies amb cada pare, ja que la guarda i custòdia s’ha d’adaptar també a la realitat familiar. Així és possible que per motius laborals, distància entre els domicilis, necessitats del menor, etcètera, un dels progenitors passi menys dies a la setmana que l’altre. No per això però la situació deixa de ser guarda i custòdia compartida.

La guarda i custòdia sembla en principi la millor opció, però requereix una mínima comunicació entre les parts i un mínim compromís a complir allò que s’ha acordat. En els casos en que no es compleix aquest acord, es poden prendre mesures.

  • Incompliment del règim de guarda i custòdia.

El cas més habitual en que es dona aquest incompliment és que no es respectin les visites. Imaginem el cas d’un pare que no va mai a recollir els seus fills, o bé els torna dies o hores després d’allò acordat, o s’emporta els fills. O impedeix que l’altre progenitor contacti amb ells durant tot el període de vacances. Si bé la llei permet una certa flexibilitat en les visites, els jutges també són conscients de la importància que té per un nen o nena l’estabilitat i els horaris regulars.

Fins i tot en el cas que es compleixi escrupolosament amb els horaris i el calendari de recollides i retorns dels nens, pot haver-hi incompliment si un progenitor no té cura dels seus fills personalment. Així si aquests es deixen sempre en mans de cuidadors o parents (encara que siguin germans o avis) es pot considerar que hi ha un incompliment del règim de guarda i custòdia.

Davant aquests situacions d’incompliment, el progenitor perjudicat ot demanar judicialment que es modifiqui el règim existent. Aquesta modificació es pot encarar de dues maneres. Una, com un intent d’aconseguir que el conveni reflecteixi la realitat existent. L’altra, com una forma reduir la guarda i custòdia d’un progenitor irresponsable i evitar que els seus incompliments perjudiquin al fill comú.

  • Com demostrar un incompliment del règim de guarda i custòdia.

Un progenitor normalment no firma un rebut en recollir al seu fill, per aquest motiu per demostrar l’incompliment de la guarda i custòdia hem de recórrer a mitjans com aquests:

  • Missatges de text o emails entre progenitors.
  • Denúncies davant dels Mossos d’Esquadra. Incomplir el règim de visites en certs casos pot arribar a ser infracció penal. Encara que no sigui així, el que consti en una denúncia pot servir com a prova.
  • Informes del centre escolar sobre si el progenitor va a buscar o a recollir els fills.
  • Registres de trucades per demostrar la manca de comunicació.
  • La opinió dels fills.

Cal tenir en compte que, excepte en els casos de nens de més curta edat, en els processos sobre custòdia dels fills els jutges tenen en compte el parer dels fills sobre el règim de guarda i custòdia. Aquesta opinió es pot expressar directament pel fill en la seu judicial o mitjançant una exploració amb un psicòleg infantil, que permeti determinar com es la relació amb cada pare.

  • La guarda i custòdia i la pensió d’aliments.

La manca de pagament de la pensió d’aliments també és un motiu per modificar la guarda i custòdia. En aquest cas demostrar el deute és fàcil, ja que només cal aportar el rebut bancari.

  • Què fer si no pot complir amb el règim de guarda i custòdia .

Hem presentat aquest article des del punt de vista d’una progenitor que es veu perjudicat per l’incompliment del règim de guarda i custòdia. Però en el cas d’una persona que es trobi en el cas contrari. Si aquesta és la seva situació, hem de donar-li els presents consells:

Si no pot complir els termes de l’acord original per motius laborals, personals, de salut, etcètera, és important que intenti negociar amb l’altre progenitor per modificar les condicions de la guarda. Cal tenir en compte que la guarda i custòdia no és immutable en el temps, sinó que legalment s’ha d’anar adaptant a les condicions reals de cada família.

El que és important és no confiar-se en que la part contrària no farà res davant de reiterats incompliments, encara que siguin involuntaris. Cal tenir en compte que és molt diferent si un procés judicial s’encara com una modificació per incompliment d’una part, o com una sol·licitud d’adaptar la guarda a una realitat canviant. Tant si vostè està en un cas o en un altre recomanem els serveis de CALDUCH ABOGADOS si necessita advocats amb més de 20 anys d’experiència en dret de família.

COM AFECTA UN DIVORCI AL NEGOCI FAMILIAR

Divorci - Calduch Advocats

En un negoci familiar, moltes vegades els matrimonis treballen junts dins la mateixa empresa. En les ocasions en que es trenca la parella, una de les parts es pot trobar en que ha de deixar la feina per la difícil situació personal. Això malgrat que segurament hi ha treballat molts anys i, en ocasions, ni tant sols ha cobrat un salari per la seva dedicació.

Aquesta situació injusta es pot afrontar de dues maneres, per la via civil i per la via laboral. Tot depèn de com s’organitzés la relació entre la parella i la feina.

Relació laboral.

En ocasions les parelles firmen un contracte de treball reconeixent a una de les parts la feina que fa. Ara bé, per a que sigui realment una relació laboral és necessari que compleixi les tres condicions d’aquesta mena de contractes:

  • Dependència: Cal que la persona contractada actui sota les ordres d’un altre i que s’ajusti a uns horaris ordenats per la direcció.
  • Alienitat: El treball es fa per una altra persona.
  • Remuneració: És necessari que es percebi un salari per la feina.

En aquests casos, es considera que els serveis que s’han prestat són laborals i que la persona que ha treballat té dret a reclamar que se li pagui en base a la feina que ha fet (com hem dit, en moltes ocasions els cònjuges treballen de franc). El sol a més a més ha de ser adequat a la feina que realment s’ha fet (pensem que en moltes ocasions es fa un contracte d’auxiliar o administratiu quan es fa una feina de direcció).

En els casos en que hi ha hagut impagaments de salaris, legalment es poden reclamar un any de salaris deguts (incloses les pagues extres, complements salarials, antiguitat, etc.). 

És important destacar que no és imprescindible tenir contracte de treball per demostrar una relació laboral. Cal només acreditar aquella realitat, ja sigui amb documents o testimonis. 

Cal tenir en compte que qualsevol indemnització que es rebi per salaris deguts o fins i tot acomiadament és un assumpte exclusivament laboral, de manera que no influeix en cap divorci entre les parts.

Relació civil.

En els casos en que la relació no és de caràcter laboral, es podria parlar de que el cònjuge desenvolupa certes funcions en el negoci en base a la seva condició de parella. Seria el cas d’una persona que, a banda que estigui contractada o no, fa funcions de gestió dins l’empresa, organitza el seu horari lliurement,  té complet accés als locals i als ordenadors, etc. 

En aquests casos aquest cònjuge pot reclamar, en el marc d’un divorci o separació de parella, que se l’indemnitzi pel temps i l’esforç que ha dedicat a aquesta empresa. La compensació pot arribar a ser d’una quart part del diferència entre els increments dels dos patrimonis durant el matrimoni (o superior, si es demostra que la contribució ha estat notablement superior). Apart també caldrà valorar l’esforç que ha fet cada cònjuge en les tasques domèstiques i en la cura dels fills comuns.

La importància del matrimoni en aquests casos.

L’Estatut dels Treballadors considera que entre cònjuges no pot haver-hi relacions de treball. Ara bé, en els casos en que la relació sigui de parella de fet o de simple convivència (encara que estigui inscrita en el registre oficial), no s’aplica aquesta norma, i és l’empresari qui hauria de demostrar que la relació no era de caràcter laboral.

O una via o l’altra.

És important tenir sempre en compte que cal escollir entre la via civil o la via laboral: no es poden reclamar les dues indemnitzacions alhora. No només això, si un jutge civil veu que la relació era laboral, considerarà que no és competent per decidir sobre el tema (i viceversa: un jutge laboral no voldrà pronunciar-se sobre un assumpte civil).

En conjunt és important tenir en compte sempre la forma en que es desenvolupava la feina i consultar juristes coneixedors d’aquests assumptes, com els que CALDUCH ABOGADOS posa al seu servei.

CANVIS EN L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR

Advocats a Reus
CANVIS EN L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR

Quan una parella es divorcia o es separa, les dues parts decideixen qui es queda amb l’ús de l’habitatge familiar (en cas que no arribin a un acord, es decidirà per sentència judicial). Aquest dret s’atribueix sempre a la part més necessitada, és a dir, als fills i al cònjuge que resideixi amb ells.

Avui dia, però, les relacions personals són mutables i no és estrany que el progenitors que es quedi amb l’habitatge i porti a viure una nova parella o fins i tot els fills d’aquesta persona. Quins efectes té això sobre el règim d’ús del domicili familiar?

Una important sentència del Tribunal Suprem (sentència 641/2018 de 20 de novembre, Sala Civil) ha considerat que si entra a viure una tercera persona en el domicili familiar, aquest perd la seva condició com a tal, i passa a servir a l’ús d’una família diferent. Per tant en el moment en que un dels progenitors porta a viure a l’habitatge una parella estable, aquest perd el caràcter de familiar. I en conseqüència ja no serveix a la finalitat que tenia com a tal.

En un cas com aquest la sentència del Suprem considera que l’habitatge queda deslligat de la seva subjecció a l’ús familiar, i aleshores cal arribar a un acord entre els progenitors sobre el seu destí (per exemple atribuir-lo a una de les parts i que compri la seva part a l’altre).

Amb aquesta sentència el Tribunal Suprem obre una nova possibilitat pels progenitors que no tinguin atribuït l’ús del domicili. Recomanem a tothom que estigui en aquesta situació que es posi en contacte amb CALDUCH ABOGADOS per estudiar el seu cas.