L’epidèmia del coronavirus, o covid 19, ha generat un escenari nou i completament desconegut en el món laboral. Per ordre del Govern, durant dues setmanes tots els treballadors no essencials s’han vist confinats al seu domicili, en situació de permís retribuït. Ara que aquesta ordre ha esgotat el seu termini, treballadors i empresaris es fan preguntes llegítimes, com ara:

• Què pot fer l’empresa per recuperar la producció perduda per aquest confinament?
• Com afecta aquest temps de permís les vacances que els resten als treballadors?
• L’haver tingut tot aquest temps de permís (encara que fos obligat) afecta als altres dies de permís reconeguts per la llei i els convenis col·lectius?

En primer lloc hem de dir que la situació és tant nova que no té cap precedent. No obstant, l’Estatut dels Treballadors ja dóna alguna base sobre com es pot afrontem el repte de recuperar el permís retribuït.

Els pròxims dies penjarem una sèrie d’articles en aquesta web,  i estudiarem com es poden recuperar les hores i quina és la forma de fer-ho més adequada.

PRIMERA PREGUNTA: COM S’HA DE RECUPERAR EL PERMÍS RETRIBUIT.

En primer lloc hem de dir que el terme “permís”, que ha utilitzat el Govern, és enganyós, perquè normalment el permís s’entén com un dret del treballador a reclamar uns dies lliures quan necessita afrontar situacions personals com ara mudances, malalties greus de familiars, etc. Aquí encara que el confinament s’hagi ordenat per motius de salut pública, hi ha poca base per considerar que es tracti d’un permís pròpiament dit.

Centrant-nos en el tema, el Reial Decret-llei 10/2020, de 29 de març dona algunes bases sobre com recuperar les hores de treball perdudes per causa del confinament. Així l’article 3 del Reial Decret-llei disposa que aquestes hores s’han de recuperar al llarg del que queda d’any (fins 31 de desembre de 2020). Però prèviament és necessari que l’empresa arribi a un acord amb els treballadors sobre la forma en que es farà. 

Aquesta negociació s’ha de fer amb el comitè d’empresa de cada centre o, a manca de comitè, amb els mateixos treballadors. I no és un simple tràmit formal, sinó un requisit legalment exigit. Això significa que un empresari no pot ordenar als treballadors que canviïn els seus torns de feina (per exemple) o renunciïn a dies de vacances o afers propis si abans no ha intentat un acord consensuat. I, lògicament, ha de poder demostrar que aquesta negociació s’ha intentat seriosament.

Els treballadors i els seus representants poden intentar negociar millores o compensacions a canvi d’acceptar el calendari de recuperació dels permisos. Però cal tenir present que, si en acabar aquesta setmana no s’ha arribat a un acord, aleshores és l’empresari qui decideix.

Un cop s’adopti aquest acord, cal que l’empresari ho notifiqui als treballadors amb un termini mínim de set dies abans d’aplicar els canvis. 

• Què passa si l’empresari no negocia amb els treballadors?

En el cas que l’empresari no hagi intentat la negociació, les mesures que ordeni es poden considerar modificacions de la jornada de treball (si són prou importants i tenen un caràcter permanent) o una forma d’hores extraordinàries. I, com a hores extraordinàries, l’empresari està obligat a indemnitzar el treballador o bé amb diners o bé amb temps de descans.

Per tant si un empresari ordena als treballadors una sèrie de canvis en jornada, rendiment, torns, etc., i ho fa abans d’acabar la negociació, o sense ni tant sols iniciar la negociació prèviament, aleshores la seva decisió no està avalada pel Real Decreto-ley. I per tant cal considerar-ho o bé una modificació ordinària (que cal indemnitzar segons el cas) o una modificació substancial (si el canvi és prou important).

• Els límits de la recuperació del permís retribuït.

El Reial Decret-llei deixa ben clar que les mesures de l’empresari no poden fer demanar més hores de treball anual que les que fixa el conveni col·lectiu. Igualment cal que entre una jornada i una altra hi hagi un mínim de dotze hores de descans. I es segueix tenint dret a un dia i mig de descans a la setmana, acumulable per un màxim de catorze dies. 

En cap cas el Reial Decret-llei disposa que no calgui pagar els plusos per horari nocturn, desplaçament, etc.

Aquí acaba la primera part d’aquest article, la setmana vinent respondrem a les dues altres preguntes que hem plantejat:

1. Com afecta la recuperació del permís a les vacances?
2. Com afecta la recuperació del permís als altres dies de permís retribuït?

Si necessita assistència jurídica per afrontar cap dels problemes que hem plantejat, si us plau posi’s en contacte amb CALDUCH ABOGADOS.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea obre la porta a que molts interins, mantinguts durant anys en una situació abusiva, reclamin a l’Administració.

A Espanya es calcula que hi ha 891.400 treballadors de l’Administració Pública en situació d’interinatge. És a dir, estan treballant per cobrir una plaça de funcionari que ha quedat bacant fins al moment en que es nomeni una persona per ocupar-la de manera fixa. O bé fins que torni la persona que l’hauria d’ocupar (per una excedència o per una baixa, per exemple).

El treballador interí de llarga durada es troba en una situació de provisionalitat continua. Ja que l’administració pot anar-li renovant el contracte temporal successivament; però sense que adquireixi cap seguretat de que aquest contracte pugui acabar essent fixe, com podria passar en el cas de treballadors del sector privat. 

La justícia espanyola ha discutit llargament la situació d’aquests interins, sense que hi hagués una solució clara. Així, per una banda, els tribunals han reconegut que és un abús tenir els interins en una perpètua incertesa i inseguretat, en la que en qualsevol moment poden perdre la feina. Encara que portin anys al mateix lloc. Per altra banda, però el Tribunal Suprem havia negat que s’haguessin de convertir interins en treballadors indefinits.

Ara una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tornat a obrir la porta a que els interins siguin reconeguts en el seus drets. La decisió judicial apunta que l’Administració té una obligació legal de cobrir les places públiques, i que tenir un treballador en condició d’interinatge de manera continuada fent aquesta feina és injust. Ja se’ls tingui amb un sol contracte o amb diferents contractes. 

La sentència ha considerat que l’Administració no contracta interins de manera continuada per satisfer necessitats provisionals, sinó permanents. Per tant el tribunal europeu condemna a la justícia espanyola a determinar en cada cas com s’ha de compensar al treballador (però reconeix que sempre té un dret a ser compensat per la seva injusta situació).

Ara la pregunta que tothom es fa, és: com s’ha decompensar els interins? La sentència dóna una sèrie de precisions:

• No és suficient amb que l’Administració obri expedients d’oposició per cobrir la plaça, perquè això no sanciona les situacions abusives. I a més a més són processos oberts a tothom, no només als interins perjudicats. 
• La conversió dels interins perjudicats en personal indefinit no fixe tampoc es considera suficient, ja que l’Administració pot amortitzar la plaça o pot tornar a ocupar-la el funcionari que va causar la baixa en reintegrar-se al lloc. És a dir, no és suficient amb que l’interí passi de tenir contractes renovats a un únic contracte de durada indefinida, ja que la seva situació segueix vinculada al destí de la plaça vacant. I pot canviar en qualsevol moment per decisió de l’Administració.
• Respecte a indemnitzar els interins d’una indemnització equivalent a acomiadament improcedent, el tribunal considera que cal estudiar si aquesta quantitat és suficient.

El que sembla clar és que el Tribunal d’Estrasburg reconeix als treballadors interins un dret a ser compensats i denuncia la situació en que es troba, considerant injust i abusiu que se’ls mantingui indefinidament en una situació provisional. 

Ara és l’hora, per tant, per a que els interins reclamin els seus drets i aconsegueixen el reconeixement i la indemnització que mereixin. Amb el qual poden aconseguir garantir el seu futur i ser indemnitzats pels anys de provisionalitat, angoixa i incertesa.

Si vostè està en una situació com aquesta, no deixi passar l’oportunitat de reclamar els seus drets, reconeguts pel més alt tribunal de la Unió Europea. Contacti ara amb CALDUCH ABOGADOS, juristes amb experiència en dret administratiu.