Una Sentència declara sense efectes les Clàusules Sòl de Quaranta Bancs i Caixes

Moltes persones que estan pagant hipoteques estan lligades per les Clàusules Sòl.

Per aquestes Clàusules Sòl el tipus d’interès, encara que estigui vinculat a indicadors variables com podria ser l’Euribor, no pot baixar d’un mínim (que seria el sòl, precisament).

El Tribunal Suprem ja va dir a la seva sentència de 9 de maig de 2013 que les clàusules sòl que incloïen als seus contractes els bancs eren nul·les; ja que aquestes entitats no oferien als seus clients informació suficient sobre elements com ara el cost comparatiu amb altres productes, la relació entre sòl i sostre, etc. Només amb que concorri un d’aquests elements, segons el Suprem, la clàusula sòl esdevé nul·la.

La sentència considera nul·les aquestes clàusules per la falta de claredat amb que els bancs les ofereixen als seus clients. Concretament el Tribunal Suprem considera abusives aquestes conductes:

a) Falta información suficientemente clara de que se trata de un elemento definitorio del objeto principal del contrato.

b) Se insertan de forma conjunta con las cláusulas techo y como aparente contraprestación de las mismas.

c) No existen simulaciones de escenarios diversos relacionados con el comportamiento razonablemente previsible del tipo de interés en el momento de contratar.

d) No hay información previa clara y comprensible sobre el coste comparativo con otras modalidades de préstamo de la propia entidad -caso de existir- o advertencia de que al concreto perfil de cliente no se le ofertan las mismas.

e) En el caso de las utilizadas por el BBVA, se ubican entre una abrumadora cantidad de datos entre los que quedan enmascaradas y que diluyen la atención del consumidor.

Aquesta sentència també considera nul·les les clàusules de sòl perquè estan redactades d’una manera que només beneficia al banc en el cas que hi hagi risc que els interessos oscil·lin a la baixa; de tal manera que frustren les expectatives del client d’abaratir el crèdit en el cas de minoració d’un tipus d’interès que, en teoria, havia de ser variable. D’aquesta manera un tipus d’interès que, segons la publicitat, havia de ser variable a l’alta i a la baixa, a la pràctica és només fixe i a l’alta.

Per tant va obrir la possibilitat de que totes les persones afectades per una clàusula sòl puguin demanar al seu banc la nul·litat d’aquesta clàusula. I a més a més demanar al seu banc que els hi retorni tots els diners que han abonat en concepte de clàusula sòl entre el moment de la sentència (9 de maig de 2013) i la data actual.

La nul·litat de la que parla la decisió del Suprem afectava les hipoteques del BBVA, i Novagalicia NCG Banco. Però ara una Sentència del Jutjat Mercantil 11 de Madrid ha resolt que totes les clàusules sòl d’Espanya de quaranta bancs espanyols són nul·les pels mateixos motius. Per ser abusives i per falta d’informació als clients.


Citem una llista de tots els bancs afectats per aquesta sentència:

 

Arquia Caja de Arquitectos.

Liberbank (Caja Castilla-La Mancha, Cajastur, Caja de Ahorros de Extremadura y Caja de Ahorros de Santander y Cantabria).

Banco Popular (Banco de Galicia, Banco Popular Español, Banco Vasconia, Banco Andalucía, Banco Castilla, Banco Crédito Balear, Popular-E, Targobank, Banco Pastor y Banco Popular Hipotecario Español).

Bankia (Caja Segovia, Caja Insular de Ahorros de Canarias y Caja Rioja).

Kutxabank (Kutxa y Caja Sur).

Laboral Kutxa (Ipar Kutxa Rural y Caja Laboral Popular).

Ibercaja (Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, Monte de Piedad y Caja General de Ahorros de Badajoz y Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Círculo Católico de Obreros de Burgos).

Banco Sabadell (Banco Guipozcoano, Banco Gallego, Caixa Penedés, Banco Sabadell Atlántico, Banco de Asturias, Banco Herrero y Banco Urquijo).

CaixaBank (Caixa Destalvis de Girona, Caja Sol, Caja de Ahorros de Burgos, Caja Guadalajara, La Caixa, Caja General de Ahorros de Canarias, Banco Zaragozano, Caja General de Ahorros de Granada y Barclays España).

Credifimo.

Caja de Ahorros y Monde de Piedad de Ontinyent.

Unicaja Banco (Caja Duero y Unicaja).

Banco Mare Nostrum (Caja Granada y Caja de Ahorros de Murcia).

Celeris Servicios Financieros.

Banca March.

Banca Pueyo.

Banco Caminos.

Bancofar.

Grupo Caja Rural (Caja Rural Toledo, Caja Rural Zamora y Cajaviva).

Caja Rural Extremadura.

Caja Rural del Mediterráneo.

Caja Rural de Jaén.

Caja Rural de Bexti.

Caja Rural de Soria.

Caja Rural Central.

Caja Rural de Asturias.

Caixa Rural Galega.

Caja Rural de Tenerife-Cajasiete.

Caja Rural del Sur (Caja Rural del Sur Sociedad Cooperativa de Crédito, Caja Rural de Córdoba y Caja Rural de Sevilla).

Caja Rural de Teruel.

Caja Rural San Vicente Ferrer del Vall de Uxó).

Caixa Rural Casinos.

Caja Rural de Granada.

Caja Rural de Navarra.

Caja Rural de Almendralejo.

Caixa de Guissona.

Caja Cantabria.

Globalcaja (Caja Rural de Albacete, Caja Rural de Ciudad Real, Caja Rural de Cuenca).

Bantierra (Cajalón, Caixa Advocats y Caja Rural de Huesca).

Banco del Comercio.

Banco Etchevarría (grup Abanca).


No acaben aquí les bones notícies pels hipotecats, ja que el 26 d’abril del present any el Tribunal Superior de Justicia de la Unió Europea respondrà a la pregunta d’un jutge de Granda sobre si la devolució de les clàusules sòl s’ha d’aplicar de de maig de 2013 (com diu el Suprem) o des del moment en que van començar a entrar en funcionament la majoria d’elles. Això és, l’any 2009, quan l’euribor va començar a baixar dràsticament.

Si bé la sentència del Jutjat Mercantil encara no és ferma (és molt probable que els bancs afectats la recorrin), el seu contingut confirma la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, i dona una oportunitat per a que moltes famílies clients d’aquests 40 bancs aconsegueixin anul·lar les clàusules sòl que converteixen les seves hipoteques en calvaris. A més a més de permetre’ls recuperar les quantitats que hagin abonat en concepte de clàusula sòl entre 9 de maig de 2013 i la data actual.