LA NOVA REFORMA DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ I EL SEU EFECTE SOBRE ELS TRÀMITS

El dia 2 d’octubre de l’any present va entrar en vigor a tot l’Estat la llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú (LPAC) que va a substituir la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i procediment administratiu comú. Aquesta llei va ser la norma bàsica del procediment administratiu durant 24 anys i regulava la majoria de tràmits i procediments en què participen els ciutadans amb les institucions oficials.

La reforma ha respectat molts dels punts bàsics de la 30/1992, però introdueix elements nous que aquí resumim i que cal tenir en compte:

PROCEDIMENT SIMPLIFICAT 30 DIES (article 96 LPAC).

La LPAC permet a l’Administració optar per una tramitació simplificada aquells expedients de poca complexitat o amb interès públic. Aquest sistema ha de permetre resoldre el procediment en un termini de trenta dies des que es notifica a l’interessat l’acord de tramitació simplificada de l’expedient.

Si l’interessat s’oposa a la tramitació simplificada, cal seguir l’ordinària. També es pot passar a l’ordinària si sorgeix després la necessitat. Per exemple per descobrir una major complicació de la qual inicialment es preveia.

En el cas d’expedients de reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Administració, es pot passar de procediment ordinari a procediment abreujat quan l’instructor consideri que la relació de causalitat (la culpabilitat, podríem dir) de l’Administració és evident.

També es pot seguir el procediment simplificat en el cas d’infraccions administratives lleus.

El procediment simplificat preveu uns passos molt simples (instància o inici d’ofici; al·legacions, informe pertinents, dictàmens d’organismes reguladors, proposta de resolució i resolució final). En el supòsit que la el dictamen sigui contrari a la proposta de resolució, es passarà a procediment ordinari.

Aquesta modificació intenta alleugerir els tràmits administratius, evidentment. Però de l’experiència amb altres reformes (per exemple de l’Administració de Justícia) sabem que no és només necessària una reforma legislativa, sinó també una major aportació de mitjans si es vol que el canvi sigui realment efectiu.

EL NOU CÒMPUT DE TERMINIS.

En matèria de terminis s’introdueixen diverses novetats. Una és que totes les hores del dia que formen part d’un dia hàbil passen a ser hàbils d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i el minut en què es rep la notificació i es publica l’acte. Entenc que aquesta modificació es fa per permetre els tràmits electrònics fets a qualsevol hora del dia.

D’altra banda és important destacar que els dissabtes, els diumenges i els dies de festiu deixen de ser computables dins dels terminis. De la mateixa manera que passa davant els tribunals.

SILENCI ADMINISTRATIU (article 24).

El silenci administratiu és un mecanisme que pretén compensar aquells casos en què una sol·licitud no té resposta per part de l’Administració, un expedient iniciat per aquesta queda sense resolució final.

Per silenci administratiu no es poden aconseguir facultats o drets sobre el domini públic ni el servei, en cas de reclamar responsabilitat patrimonial, ni en el cas que el silenci resulti perjudicial pel medi ambient (aquesta última és una novetat de la llei 39 / 2015).

La nova LPAC respecta la regla general de l’anterior norma LRJPAC, per la qual el silenci positiu en casos de procediments iniciats pels interessats, conservant les mateixes excepcions. És a dir, un cop s’acaba el termini màxim per obtenir resolució, si no s’ha pronunciat l’Administració, es considera que la resposta a la petició és favorable a aquesta. L’única novetat és que en 15 dies caldrà que l’Administració emeti un certificat conforme ha hagut silenci administratiu favorable.