Moltes hipoteques, encara avui dia, preveuen una clàusula per la qual si no es paga alguna de les quotes, el banc té la facultat de resoldre anticipadament el contracte. Passant a reclamar la totalitat del préstec més els interessos.

Aquesta clàusula s’ha considerat abusiva per la justícia espanyola i per la justícia europea, ja que consideren desproporcionat que per no pagar una sola quota, per una hipoteca normalment prevista per vint o més anys amb centenars de quotes, es pugui reclamar anticipadament  a l’hipotecat. Amb el conseqüent prejudici financer, personal i familiar per l’afectat.

El 2013 el Govern espanyol va publicarla llei 1/2013, de 14 de maig, per la qual els afectats per aquesta clàusula podien recórrer contra ella davant dels Tribunals en el termini d’un mes des de l’aparició de la norma. Podien fer-ho encara que ja estigués iniciat el procediment d’execució de la hipoteca.

Es tractava d’una mesura del tot insuficient. Per aquest motiu el Tribunal de Justícia de Drets Humans ha dictat una sentència de 27 de gener de 2017 per la qual es considera que:

• Que el dret espanyol limités el període de recurs a només un mes de temps era excessiu, ja que deixava poc marge als perjudicats. Per aquest motiu ha suprimit aquest període, de manera que ara es poden impugnar les clàusules de venciment anticipat en tot moment.

• Que les clàusules de venciment anticipat segueixen essent nul·les encara que el banc no les hagi utilitzat per reclamar el venciment anticipat. Per exemple, si la hipoteca té una clàusula que permet aquesta resolució per qualsevol quantitat, però el banc busca la resolució anticipada per deure’s tres o més quotes (aplicant a la pràctica l’article 693.2 de la Llei d’Enjuiciament Civil), encara així un jutge podria considerar aquesta clàusula abusiva. I per tant, entenem, declarar nul i sense efectes el venciment anticipat.

• Que encara que un tribunal espanyol ja hagi examinat el contracte d’hipoteca per comprovar si hi ha una clàusula abusiva, es pot sotmetre el contracte a un segon examen, sempre que aquest estudii parts del mateix que no van ser objecte del primer control.

 

La sentència fixa també tres criteris que ha de valorar un jutge nacional per considerar si la falta de pagament justifica que s’adopti un venciment anticipat:

• Si la facultat que té el banc de declarar el venciment anticipat està lligada a incomplir una obligació essencial del contracte.
• Si hi ha hagut un incompliment greu respecte a la quantitat total i la durada del préstec.
• Si falta una clàusula contractual concreta sobre la matèria, si aquesta facultat de resoldre és una excepció.
• Si el Dret nacional preveu mitjans adequats i eficaços que permeten al consumidor subjecte a l’aplicació d’aquesta clàusula posar fi als efectes del venciment anticipat.

 

Aquesta sentència doncs, pot suposar una diferència important pels afectats per l’execució d’una hipoteca amb clàusules abusives. Primer perquè permetrà revisar novament les condicions del contracte encara que ja hi hagi hagut una resolució judicial ferma sobre el tema, després perquè pot suposar que aconsegueixi aturar un venciment anticipat encara que el banc no estigui aplicant estrictament una clàusula nul·la, sinó que estigui aplicant la llei per via de fet.