Abans del març de 2014, les parelles de fet a Catalunya podien aconseguir la pensió de viudetat si demostraven haver conviscut junts cinc anys. A partir d’aquesta data, una sentència del Tribunal Constitucional d’11 de març de 2014,  va canviar la situació modificant el Codi Civil de Catalunya, i es va reclamar el requisit de la que la parella de fet acredités haver estat registrats com a tals un mínim de dos anys o aportés una acta notarial constituint una parella de fet.

 

Ara bé, el problema estava en que a Catalunya no ha existit un registre de parelles de fet fins el 3 d’abril de 2017. De manera que moltes persones s’han trobat en la situació de no poder demostrar la seva convivència durant aquest període entre març de 2014 i abril de 2017.

 

Una sentència del Jutjat d’allò Social núm. 33 de Barcelona canvia aquesta situació. Reconeixent el dret d’una dona que va perdre el seu company el 2015 a gaudir d’una pensió de viudetat. El jutge ha valorat que la parella portaven deu anys de convivència, tenien una filla en comú i eren propietaris del mateix habitatge. Però sobretot ha considerat que demostrar el registrament com a parella de fet en un moment en que tal registre no existia a Catalunya era un requisit legal impossible, que atempta contra el principi de seguretat jurídica.El jutge també ha considerat que aquest requeriment era una discriminació negativa per les dones, que són el 90% de les persones que reclamen pensió de viudetat.

 

Evidentment, la sentència del Jutjat de Barcelona no revoca la del Tribunal Constitucional, però sí pondera que els seus efectes (exigir dos anys de convivència registrada) no són aplicables fins a partir de 10 d’abril de 2016. Per tant reconeix que les persones que han perdut la seva parella de fet entre març de 2014 i abril de 2016 poden reclamar una pensió de viudetat.

 

Aquesta sentència encara no és ferma i segurament serà recorreguda davant l’Audiència Provincial per la Seguretat Social.