En ocasions les relacions personals
es trenquen i alguna gent, senzillament no accepta la ruptura o la nova
situació, per molt clara que sigui. Aleshores comencen a fer trucades de manera
contínua, seguir pel carrer, insistir a amics i coneguts per a que la persona
que persegueixen els dediqui la seva atenció.
Pot semblar que només les conductes
més greus, aquelles que impliquin actes il·legals es poden considerar una
conducta d’assetjament. I que ens hem de resignar a patir les activitats més
lleus fins que el perseguidor es cansi i ens deixi en pau. Això no és així.
Les persones que són víctimes d’un
assetjament, tant en les seves formes “clàssiques” com en les més “modernes”,
han de saber que aquestes conductes es poden considerar delicte d’assetjament.
I que les persones perjudicades tenen dret a demanar la protecció de la
justícia.
És molt important tenir en compte
que, encara que la imatge típica que tingue’m d’un assetjador sigui el d’un
examic o exparella, també un marit o una esposa, o fins i tot un parent, pot
ser culpable d’aquesta conducta. Si aplica una pressió sobre vostè de manera
insistent, continuada i excessiva per intentar forçar la seva voluntat.
A partir d’aquí, definirem breument
què és un delicte d’assetjament i després farem una sèrie de recomanacions
sobre com respondre aquestes situacions.
El Codi Penal (article 172ter)
defineix com assetjament la conducta d’aquell que, sense cap autorització
legal, faci alguna d’aquestes conductes:
- Perseguir, vigilar o buscar estar a prop d’una persona.
- Estableixi o intenti establir contacte amb ella través de
qualsevol mitjà de comunicació, o a través de terceres persones.
- Mitjançant l’ús indegut de les seves dades personals,
adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis al seu nom.
La llei no estableix un número mínim
d’actes intrusius per a que una conducta sigui considerada assetjament. Allò
rellevant és que la conducta demostri prou persistència (voluntat de continuar)
i prou insistència com per generar inseguretat en la víctima i obligar-la
canviar les seves rutines de vida. Per exemple: obligant-la a canviar de
telèfon o de correu electrònic per evitar continus missatges, de canviar de
ruta de tornada de la feina per no haver de trobar-se l’assetjador pel camí o a
la porta de casa.
El que és important també en aquesta
mena de delicte és la voluntat invariable de la víctima de no tenir contacte
amb aquesta persona. Cal demostrar un desig continuat d’evitar qualsevol
contacte, i qualsevol excepció en aquest propòsit podria dur a creure que no
estem davant d’un autèntic assetjament. En aquesta situació no compten, és
clar, els casos en que els dos es troben perquè la víctima no aconsegueix
eludir al seu perseguidor.
ENCARA QUE NO SIGUI ASSETJAMENT POT
SER COACCIONS.
En algunes ocasions una víctima
pateix la campanya d’assetjament no de manera continuada i asfixiant, sinó
d’una manera esporàdica o irregular. En aquests casos, el jutge pot considerar
que no hi ha hagut una pressió prou constant com per alterar el nostre ritme de
vida (i per tant no hi ha delicte d’assetjament). En aquests casos no hem de
rendir-nos, sinó denunciar el que s’ha patit com un delicte de coaccions.
El delicte de coaccions és, per
dir-ho breument, una conducta que atempta contra la llibertat de la víctima
impedint-li de fer allò que desitja, i que legal i legítimament pot fer. Seria
el cas en que el culpable pressiona a la víctima per a que faci una conducta
que ella no desitja, però en el qual aquesta campanya de fustigament no és prou
intensa o prou continuada per arribar a ser un assetjament.
ALGUNS CONSELLS JURÍDICS:
Des de CALDUCH ABOGADOS, com
advocats amb experiència amb aquests assumptes, podem donar alguns consells
sobre com reaccionar davant aquesta situació:
- Trenqui el contacte amb la persona assetjadora. No
respongui als seus missatges o trucades. No es reuneixi amb ella, ni intenti
parlar amb ell. Encara que vostè prefereixi una solució raonada, ha de ser
conscient que una persona obsessionada no respon a arguments raonables.
- Aquesta pèrdua de contacte ha de ser completa. Pensi que
un contacte ni que sigui esporàdic, pot animar a l’assetjador a insistir. Pensi
que si vostè té qualsevol intercanvi amb aquesta persona, després podrà
al·legar després que no era un assetjament, sinó un contacte voluntari que
tenien les dues parts.
- Procuri reunir còpia de tots els missatges, trucades,
whatsapps que li enviïn.
- Si es fan compres per internet en el seu nom, o localitza
perfils falsos generats emprant falsament el seu nom, denunciï-ho immediatament
i procuri guardar prova dels fets.
- En el cas que l’assetjador dediqui a pressionar a amics,
familiars o coneguts, per aconseguir que vostè parli amb ell (o ella) intenti
també reunir prova d’aquests fets.
- Denunciï qualsevol incident relacionat amb aquesta
situació. No tingui por d’anar a la policia vàries vegades per setmana si fa
falta. És molt important transmetre a les autoritats la tensió i la por que
vostè està patint, per d’aquesta manera generar una reacció.
- Si vostè està seguint un tractament mèdic, i creu que
l’assetjament patit empitjora la seva situació.
- Demanar el més aviat possible ordres de protecció a un
jutge.
El que no ha de fer és:
- Enfrontar-se a aquesta persona. Ja sigui en persona o a
distància. Cal deixar-li clar el desig de distància (o la prohibició de
contacte), però no buscar el conflicte.
- Demanar a algun amic o familiar que s’enfronti amb ell.
- Contestar o replicar a missatges o insults. Cal no caure
en el joc de ningú.
- Buscar replicar de la mateixa manera (per exemple a
través de xarxes socials).
Recomanem no provar aquests mitjans
perquè poden ser contraproduents. Si abans de que vostè denunciï un
assetjament, el seu agressor la denuncia per qualsevol incident com els que hem
esmentat, el relat pot girar-se en contra de vostè. I la seva denuncia pot
semblar una simple rèplica.
En conjunt, volem dir que la llei
ofereix molts mitjans per respondre a aquesta mena de situacions i que advocats
com els de CALDUCH ABOGADOS poden ajudar a qualsevol persona que es trobi
davant aquestes situacions.
