Blog-cat

LA JUSTICIA EUROPEA RECONEIX QUE ELS INTERINS PATEIXEN UNA SITUACIÓ ABUSIVA

Administrador
Justicia Europea

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea obre la porta a que molts interins, mantinguts durant anys en una situació abusiva, reclamin a l’Administració.

A Espanya es calcula que hi ha 891.400 treballadors de l’Administració Pública en situació d’interinatge. És a dir, estan treballant per cobrir una plaça de funcionari que ha quedat bacant fins al moment en que es nomeni una persona per ocupar-la de manera fixa. O bé fins que torni la persona que l’hauria d’ocupar (per una excedència o per una baixa, per exemple).

El treballador interí de llarga durada es troba en una situació de provisionalitat continua. Ja que l’administració pot anar-li renovant el contracte temporal successivament; però sense que adquireixi cap seguretat de que aquest contracte pugui acabar essent fixe, com podria passar en el cas de treballadors del sector privat. 

La justícia espanyola ha discutit llargament la situació d’aquests interins, sense que hi hagués una solució clara. Així, per una banda, els tribunals han reconegut que és un abús tenir els interins en una perpètua incertesa i inseguretat, en la que en qualsevol moment poden perdre la feina. Encara que portin anys al mateix lloc. Per altra banda, però el Tribunal Suprem havia negat que s’haguessin de convertir interins en treballadors indefinits.

Ara una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tornat a obrir la porta a que els interins siguin reconeguts en el seus drets. La decisió judicial apunta que l’Administració té una obligació legal de cobrir les places públiques, i que tenir un treballador en condició d’interinatge de manera continuada fent aquesta feina és injust. Ja se’ls tingui amb un sol contracte o amb diferents contractes. 

La sentència ha considerat que l’Administració no contracta interins de manera continuada per satisfer necessitats provisionals, sinó permanents. Per tant el tribunal europeu condemna a la justícia espanyola a determinar en cada cas com s’ha de compensar al treballador (però reconeix que sempre té un dret a ser compensat per la seva injusta situació).

Ara la pregunta que tothom es fa, és: com s’ha decompensar els interins? La sentència dóna una sèrie de precisions:

  • No és suficient amb que l’Administració obri expedients d’oposició per cobrir la plaça, perquè això no sanciona les situacions abusives. I a més a més són processos oberts a tothom, no només als interins perjudicats. 
  • La conversió dels interins perjudicats en personal indefinit no fixe tampoc es considera suficient, ja que l’Administració pot amortitzar la plaça o pot tornar a ocupar-la el funcionari que va causar la baixa en reintegrar-se al lloc. És a dir, no és suficient amb que l’interí passi de tenir contractes renovats a un únic contracte de durada indefinida, ja que la seva situació segueix vinculada al destí de la plaça vacant. I pot canviar en qualsevol moment per decisió de l’Administració.
  • Respecte a indemnitzar els interins d’una indemnització equivalent a acomiadament improcedent, el tribunal considera que cal estudiar si aquesta quantitat és suficient.

El que sembla clar és que el Tribunal d’Estrasburg reconeix als treballadors interins un dret a ser compensats i denuncia la situació en que es troba, considerant injust i abusiu que se’ls mantingui indefinidament en una situació provisional. 

Ara és l’hora, per tant, per a que els interins reclamin els seus drets i aconsegueixen el reconeixement i la indemnització que mereixin. Amb el qual poden aconseguir garantir el seu futur i ser indemnitzats pels anys de provisionalitat, angoixa i incertesa.

Si vostè està en una situació com aquesta, no deixi passar l’oportunitat de reclamar els seus drets, reconeguts pel més alt tribunal de la Unió Europea. Contacti ara amb CALDUCH ABOGADOS, juristes amb experiència en dret administratiu.

EM PODEN ACOMIADAR ESTANT DE BAIXA PER ACCIDENT LABORAL?

Administrador

Un accident laboral es defineix legalment com “toda lesión corporal que el
trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute
por cuenta ajena” (article 156 de la llei general de la seguretat social). El
primer que cal tenir clar és que no és necessari que hi hagi una
negligencia o culpa de l’empresa per a que una lesió es consideri accident
laboral. Un treballador sempre pateix un risc en moltes feines. Sobretot si
en la labor intervenen eines esmolades, maquinària o productes químics.

També s’inclouen en la categoria d’accidents laborals els que pateix un
treballador anant o venint al lloc de treball.

Un treballador lesionat entra en situació d’incapacitat temporal. Però no
sempre els empresaris esperen que un treballador torni d’una baixa llarga
i els acomiaden per diferents motius. En aquesta situació cal tenir clar que
la justícia sempre considera que un acomiadament per motiu de malaltia
és discriminatori. Ja que s’està perjudicant el treballador en considerar-lo
menys apte per motiu de la seva salut.

És molt important tenir en compte que, davant d’un possible
acomiadament discriminatori, és l’empresari qui està obligat a demostrar
que la seva actuació està justificada. Hi ha per tant el que s’anomena
inversió de la càrrega de prova: és ell qui ha de demostrar que actuava
per motius objectius. Si no pot fer-ho, la justícia falla a favor del
treballador.

Citem un exemple: un treballador es lesiona el primer dia de contracte de
pràctiques i entra en situació de baixa. L’empresari l’acomiada
considerant que hi ha una causa de manca d’aptitud per la feina. En
aquest cas el tribunal suprem considera que al primer dia de pràctiques
no es pot comprovar si falta l’aptitud o els coneixements, i va considerar
l’acomiadament nul (sentència del Tribunal Suprem de 12 de juliol de
2012).

En aquests casos, recomanem que un treballador en aquesta situació
presenti demanda per acomiadament nul. Es considera nul (és a dir,
sense cap efecte) qualsevol acte que sigui contrari a dret o lesioni els
drets fonamentals, incloent els drets fonamentals. En aquests casos la llei
ens dona dret a reclamar tots els salaris entre l’acomiadament i la
sentència favorable i a recuperar el nostre lloc de treball.

És molt important, per tant, que tota persona que es lesioni al lloc de
treball faci constar sempre a l’informe mèdic que ha patit el dany estant a
la feina. I si se l’acomiada estant de baixa, no ha de tenir por de recórrer
judicialment aquesta situació injusta. Encara que l’empresa raoni
l’acomiadament pels motius més diversos, si no els pot demostrar (i
moltes vegades no pot, i al·lega el que sembli més creïble, sigui o no
veritat), el treballador tindrà la llei al seu favor.

Per tant des de CALDUCH ABOGADOS, amb la nostra experiència de
juristes laboralistes, l’animem a posar-se en contacte amb nosaltres i
reclamar els seus drets.

PUC RECLAMAR LA DEVOLUCIÓ D’UNA CLÀUSULA SÒL QUAN JA HE PAGAT TOT EL PRÈSTEC?

Administrador

En altres articles hem parlat de les clàusules sòl, i de la manera com les persones perjudicades per aquestes poden demanar que els hi retornin el que han pagat per interessos abusius. Ara volem dedicar uns moments a parlar de quin termini i en quines circumstàncies es poden reclamar aquestes quantitats.

El primer que cal entendre és que una clàusula d’un contracte que contingui condicions abusives (com seria una clàusula sòl, que fixa un topall mínim del qual no pot baixar l’interès d’un préstec) és no només il·legal, sinó també nul·la de ple dret. La nul·litat es dona en aquells casos en que un acte jurídic contradiu la llei d’una manera tant greu que no és esmenable, pel qual es considera com si mai hagués existit.

Això vol dir que no només es pot demanar la nul·litat de clàusules sòl d’hipoteques que encara estiguin vigents (és a dir, que encara estiguem pagant) sinó que es pot demanar la nul·litat de clàusules sòl de negocis que ja estiguin finits. És a dir, que ja s’hagi tornat el préstec complet. En aquests casos es té un termini de quatre anys des de la finalització per reclamar la devolució de l’excés pagat (article 1301 del Codi Civil).

Per tant dins d’aquest termini és perfectament possible reclamar un pronunciament judicial que declari la nul·litat de la clàusula sòl i la devolució dels interessos pagats. En base al que disposa l’article 1301 i l’article 6 de la Directiva 93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre clàusules abusives en contractes celebrats amb consumidors.

Una sentència molt recent del Tribunal Suprem s’ha pronunciat en aquest sentit. D’aquesta manera es rebat la tèsis segons la qual no té interès jurídic discutir la nul·litat d’un contracte conclòs. En la sentència 662/2019 de 12 de desembre, el Suprem ha considerat que els consumidors tenen dret a reclamar el reintegrament dels interessos abusius imposats per una 

clàusula enganyosa, com és el cas d’una clàusula nou. I que per tant hi ha un dret també a demanar en la mateixa acció judicial la declaració de nul·litat, ja que aquesta valoració és un pas previ per aconseguir la devolució.

És important tenir en compte també que la devolució es reclama per totes les quotes en que s’ha pagat de més.

En conjunt, si vostè has estat perjudicat per una clàusula sòl, té encara l’oportunitat de recuperar el que es seu. CALDUCH ABOGADOS té experiència en clàusules sòl i posa els seus juristes al seu servei.