Quan una parella es divorcia, un dels elements més importants que es discuteixen és la pensió d’aliments per als fills. La llei és molt clara sobre l’obligació dels dos pares d’assistir als seus descendents fins que arribin a la majoria d’edat i a la independència econòmica. Aquesta obligació es concreta en una pensió d’aliments mensual. Pensió que ha de ser proporcional als ingressos de l’obligat i als ingressos del beneficiari.
Una vegada s’ha fixat la quantitat (ja sigui per un conveni de mutu acord o per una sentència després d’un procés contenciós), sovint apareixen problemes per aconseguir que es compleixi. Potser l’obligat es negui a pagar, pagui amb endarreriment, o pagui menys del que correspon. Aquestes tres són situacions habituals al món del dret de família. En aquests casos, el progenitor que té la guarda dels fills es pregunta què cal fer.
El primer a tenir en compte és que no cal acceptar excuses. En ocasions el progenitor obligat argumenta que no té recursos econòmics. Si és així, el que ha de fer és demanar al jutge que va dictar la sentència de divorci que modifiqui la pensió d’aliments perquè s’ajusti als seus recursos actuals. Si no ho fa, és que està acceptant la quantia actual, i per tant ha de respectar-la.
La mateixa oposició ha de presentar-se si l’altre pretén pagar de menys (o directament no pagar) perquè ara passa més temps amb els fills o perquè ja es fa càrrec d’algunes despeses addicionals. Qui ha de decidir modificar la pensió és un jutge, no un progenitor pel seu compte.
Un fet col·lateral que també ha de quedar clar és que un progenitor no pot impedir a l’un altre visitar els fills si no li paga la pensió. El dret de visites i la pensió d’aliments són dues coses completament separades. I cap progenitor té dret a impedir que l’altre progenitor i els seus fills es trobin fins que no es pagui la pensió.
– Com reclamar la pensió d’aliments.
Davant aquesta situació, quines vies d’actuació podem prendre?
La primera i més bàsica és demanar una execució de la sentència de divorci. Per això es necessita un advocat i procurador que presentin una demanda d’execució. Llavors s’iniciarà un procediment d’execució en el qual el jutge buscarà nòmines, comptes bancaris o propietats del deutor. I s’embargaran tots ells fins a cobrir la totalitat del deute (inclosos interessos i les despeses judicials).
En el cas que no es trobin suficients elements patrimonials o ingressos per pagar la pensió, es pot intentar un pagament fraccionat.
Si el progenitor obligat realment no té recursos, no té molt sentit presentar una demanda. Si bé pot servir perquè quedi reconegut el deute per una resolució judicial, i així poder reclamar-ho en un futur, quan millori la seva situació (perquè troba treball, per exemple. O perquè rep una herència).
– QUÈ FER SI EL PROGENITOR OBLIGAT AMAGA INGRESSOS O BÉNS?
Hi ha ocasions en què l’obligat a pagar pot fer maniobres subtils per eludir la seva obligació. Coses com, per exemple, treballar sense contracte, o demanar que li paguin el salari en “B”, o posar béns a nom de terceres persones per evitar que els hi pugui embargar. Poden arribar fins i tot a tenir comptes en altres països o a fingir que estan a l’atur.
En aquests casos, s’arriba a un extrem de mala fe que perjudica els fills (que es veuen sense ingressos), i a l’altre progenitor (que ha de pagar totes les despeses pel seu compte). Una demanda d’execució civil pot ser ineficient davant aquest problema, perquè als registres oficials on busquen els jutges no es pot trobar cap rastre de les ocultacions que ha fet el progenitor deutor.
En aquests casos, una bona opció pot ser apel·lar al Dret Penal. Concretament a l’article 227 del Codi Penal on la llei preveu com a delicte no pagar la pensió d’aliments als fills durant dos mesos consecutius o durant quatre mesos no consecutius.
Aquest delicte es comet tant si no es paga una mensualitat completa com si es paga només parcialment (sempre que l’impagament acumulat arribi als mínims establerts). En aquests casos algunes sentències han dit que satisfer menys d’una tercera part de la pensió mensual equival a un impagament.
La pena per aquests delictes és moderada, però pot ser un factor intimidatori molt important. La sentència, a més, sempre obliga a pagar el deute (a part de la multa o de qualsevol altra condemna que recaigui). I incomplir una sentència penal pot tenir conseqüències greus.
Així com demostrar un impagament és senzill (és l’altre qui ha de demostrar que hauria pagat), denunciar un delicte requereix que preparem bé la denúncia o querella a presentar, ja que aquí cal demostrar la culpa de l’altra part. Per a això el primer és tenir proves que el progenitor deutor no és absolutament insolvent (a Espanya no existeix la “presó per deutes”). Una prova inicial seria que el deutor no hagi intentat mai modificar la pensió. Però hem de poder demostrar, amb testimonis o documents, que té ingressos o béns per pagar ni que sigui una part del deute. Si aconseguim això, l’altra part es veurà en dificultats per pretendre que és insolvent.
En conjunt, recomanem a tothom que tingui problemes amb impagaments de pensions que es posi amb contacte amb CALDUCH ABOGADOS, on ja hem ajudat a moltes famílies amb problemes com aquests.
