Blog-cat

QUÈ FER SI L’EMPRESA NO EM PAGA EL SALARI.

Administrador

En temps de crisis, moltes empreses comencen a tenir problemes per pagar els salaris dels treballadors. Aleshores comencen a passar coses com que es paguin les mensualitats amb retràs, es deixin de pagar complements… O senzillament no es paguin els salaris.

 

En aquesta situació, el treballador no està obligat a suportar l’impagament i esperar “temps millors”. Sinó que legalment té vàries opcions que ara plantegem:

 

 

  • Demandar judicialment l’empresa per impagament de salaris.

 

Un treballador pot reclamar judicialment el pagament dels salaris encara que segueixi treballar per aquesta empresa. Cal tenir molt clar que aquesta demanda no és un motiu vàlid d’acomiadament. Existeix un principi jurídic (la garantia d’indemnitat) que estableix que ningú pot ser perjudicat per haver exercit el seu dret. En aquest cas el dret a la tutela judicial efectiva.

 

Cal tenir present que el treballador pot reclamar als tribunals no només els salaris que se li deuen al moment de presentar la demanda, sinó els que quedin impagats entre aquest moment i la data de la vista del judici.

 

 

  • Extingir la relació de treball per causa justificada.

 

No té gaire sentit seguir treballant en una empresa que no paga els seus empleats. Però en ocasions fan por les conseqüències de deixar la feina. En especial es pensa que si es el treballador qui plega per voluntat pròpia, es quedarà sense prestacions socials per atur. La forma d’evitar aquesta situació es poder demostrar que estem davant d‘una incompliment greu per part de l’empresari que justifica l’extinció del contracte de treball per voluntat del treballador.

 

L’article 50 de l’Estatut dels Treballadors estableix que hi ha un incompliment greu en els següents casos:

 

  • Quan l’empresari no ha abonat tres mesos de salaris en el termini d’un any. El concepte de salaris inclou també les pagues extraordinàries i es podrien incloure conceptes com vacances impagades.

 

  • Ha de ser una conducta continuada i persistent. És a dir, no es suficient un endarreriment puntual.

 

  • És indiferent el motiu que tingui l’empresari per fer-ho (crisis econòmica, impagament de proveïdors, etc.).

 

En aquests casos el treballador ha de notificar a l’empresari la decisió d’extingir el contracte de treball per impagament de salaris.  Si és possible, el més recomanable és fer-ho amb 15 dies d’anticipació (és a dir, entregar una carta dient que, com no s’abonin els salaris i els conceptes salarials deguts, el treballador extingirà el contracte).

 

Per l’article 50.c de l’Estatut dels Treballadors, aquesta extinció té els mateixos efectes que un acomiadament per causa improcedent. Per tant el treballador pot reclamar, apart del salari, una indemnització de 33 dies per any treballat (amb un màxim de 24 mensualitats).

 

La reclamació de salaris i la reclamació d’indemnitzacions es poden acumular en una mateixa demanda (article 26 de la Llei de la Jurisdicció Social).

 

Com es pot veure doncs, els treballadors no estan indefensos i tenen recursos legals per respondre a un impagament de salaris.

 

 

  • I si l’empresa està en fallida?

 

En ocasions, una empresa deixa de pagar salaris pel motiu més evident: està en fallida i concurs de creditors. Pot semblar aleshores que és inútil passar per tots els tràmits d’una reclamació judicial, perquè l’empresa no té capital per pagar.

 

En el cas que un treballador guanyi una sentència judicial en que se li reconeixen els salaris deguts i les indemnitzacions pertinents, si es troba que l’empresa està en fallida o concurs, pot reclamar aleshores al FOGASA (Fons de Garantia Salarial). Un organisme públic que garanteix el pagament dels dos conceptes (salaris i indemnitzacions) fins un cert límit. En el cas de salaris, el FOGASA paga fins a 120 dies de salaris deguts (sempre que el salari no superi el doble del salari mínim: en aquest cas paguen fins al límit). Pel que fa a les indemnitzacions, el FOGASA paga un màxim d’una anualitat de salaris.

 

Com es pot veure, hi ha moltes opcions per defensar els treballadors. El que cal recordar és que només es té un termini d’un any per reclamar salaris deguts (els que es deuen de més d’un any endarrere, es perden). I que només es tenen vint dies des de que s’extingeix el contracte de treball per reclamar la indemnització. Per tant recomanem que, si vostè mai es troba en una situació com aquesta contacti amb CALDUCH ABOGADOS per obtenir l’assessorament jurídic que necessiti.

CALDUCH ABOGADOS ATURA UN PROJECTE D’INCINERADORA I ACONSEGUEIX SALVAR L’ESPAI D’ESPÈCIES PROTEGIDES.

Administrador

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues sentències de desembre de 2017, ha aturat un projecte industrial que volia construir una planta d’incineració de biomassa al Pla d’Urgell. CALDUCH ABOGADOS ha participat en els dos processos defensant les plataformes veïnals preocupades pels riscos ambientals del projecte.

El Tribunal ha reconegut, en la primera sentència, que la construcció de la incineradora perjudicaria els espais d’hivernada d’aus protegides per les directives europees, que s’havia aprovat el projecte sense una declaració d’impacte, i que cap informe deia que es podia fer el projecte sense risc ambiental considerable.

En la segona sentència, el Tribunal ha tombat l’autorització de la segona part del projecte (una plantació d’arbres destinats a ser incinerats) per considerar que no complien les normes urbanístiques locals i per la falta d’un informe del Departament d’Agricultura que avalés la instal·lació.

Trobareu les dues sentencies aqui i aqui.

En conjunt, les dues resolucions judicials demostren l’experiència i la solvència de CALDUCH ABOGADOS en matèria de dret ambiental.

Enllaços a noticies:

https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/26958/justicia/anulla/projecte/planta/biomassa/nufri/al/pla/urgell

https://www.segre.com/noticies/comarques/2017/12/29/el_tsjc_anul_el_pla_la_planta_biomassa_nufri_despres_sis_anys_oposicio_veinal_36038_1091.html

COM ES POT RECLAMAR UNA NEGLIGÈNCIA MÈDICA?

Administrador

La medicina no és una ciència exacta. Els metges són tant susceptibles de  fallar en la seva feina com ho podria ser un mecànic o un manobre. En ocasions són errors inevitables, però en moltes altres, els seus pacients pateixen seqüeles o efectes secundaris molt perjudicials. En aquest breu article volem explicar com es pot reclamar una indemnització per negligència mèdica.

En primer punt, és necessari demostrar que el metge ha incomplert la diligència que li exigeix el deure professional (lexartis).

Després cal demostrar que ha existit un dany efectiu. És a dir, que hi ha hagut un efecte negatiu, existent i real, com a conseqüència del tractament. Pot ser un prejudici purament estètic, com seria una cicatriu.

Per últim cal demostrar el nexe de causalitat. És a dir, que el dany patit deriva d’un incompliment de la lexartis per part del metge.

És freqüent que abans de començar els tractaments, el metge faci firmar al pacient un document informant dels riscos. Cal que aquest document tingui informació previngui de tots els riscos típics i específics de cada cas. Però no cal que informi dels perills infreqüents o excepcionals. A menys que siguin de gravetat extraordinària.

Sempre és imprescindible que el pacient reclami el seu expedient mèdic. Perquè moltes vegades amb aquests documents ja es pot detectar la negligència.

 

  • Reclamacions per medicina i cirurgia estètica.

Un cas particular dins la negligència mèdica és la relacionada amb la medicina voluntària. En aquests casos el pacient està contractant l’obtenció d’un resultat (una millora estètica) equiparable a un contracte d’arrendament d’obra. Això implica una obligació de resultat; i en el cas que el client no obtingui la satisfacció esperada, no està obligat a pagar el tractament.   És a dir, es pot produir responsabilitat encara que el metge actués conforme a les normes de la lexartis, ja que la frustració de la finalitat del contracte pot generar una obligació d’indemnitzar.

Cal tenir en compte a més a més, que la incertesa sobre la diligència del metge (per exemple, per que la pericial del demandant es contradiu amb la del demandat) sempre afavoreix al pacient.

És imprescindible també comprovar si es va informar dels riscos. En molts casos només es donen documents genèrics que no contenen una informació prou detallada sobre la importància del tractament (sobretot en la cirurgia), el postoperatori, els possibles efectes secundaris i el risc. La jurisprudència reclama que la informació sigui sempre objectiva, veraç i completa, suficient per donar un consentiment lliure i voluntari. En els casos de medicina voluntària, el requisit d’informació és especialment exigent. Inclou un càlcul de les probabilitats del resultat i qualsevol seqüela o complicació, encara que siguin temporals o infreqüents. Ja que si el pacient tots els riscos és probable que es negui a sotmetre’s a una intervenció d’aquesta mena.

 

Sempre és important comptar amb l’ajuda d’un pèrit mèdic que pugui demostrar l’incompliment de la lexartis i el grau de negligència del metge responsable. CALDUCH ABOGADOS disposa d’aquests experts i de juristes que poden ajudar-lo en una reclamació d’aquesta mena.