En ocasions, les empreses travessen mals moments econòmics. No es estrany que aleshores els seus propietaris, per evitar demandes dels seus treballadors o dels seus creditors, creïn noves societats (a nom dels seus fills o de les seves parelles) i els traspassin els béns de les anteriors empreses. D’aquesta manera esperen que, si perden un judici, no se’ls pugui reclamar cap pagament, perquè ara les propietats pertanyen a una altra societat mercantil, que en teoria no té cap relació amb ells. Estem parlant aquí del que s’anomena societats pantalla.

 

Pot semblar que, aquesta maniobra, els antics propietaris queden coberts per la personalitat jurídica diferenciada de la nova societat. Ja que, com és sabut, cada societat limitada o anònima és una persona jurídica diferenciada de les altres… I seria així de no ser per la doctrina de l’aixecament del vel (levantamiento del velo).

 

L’aixecament del vel és un mecanisme dels tribunals que s’utilitza per evitar que s’amaguin béns o propietats d’una persona (física o jurídica) sota l’aparença d’una altra persona jurídica per eludir els creditors o el compliment de la llei. La seva finalitat és garantir la bona fe en els tractes comercials i evitar la pràctica de les societats pantalla. Definides per la jurisprudència com: «sociedad ficticia o sin contenido, que a través de la misma se pretenda una finalidad fraudulenta, que se utilice dicha sociedad como pantalla para amparar intereses particulares y que exista confusión de patrimonios» STS (Sala de lo Civil, Secció 1ª, 159/2007 de 22 febrer).

 

Per a que el jutge pugui establir que l’aparença de diferent personalitat jurídica és fictícia, és necessari demostrar que existeix aquest frau de llei. Per això són útils proves com les següents:

• Factors d’imatge:Que les dues empreses tinguin idèntica o similar denominació o la mateixa denominació genèrica, mateix logotip, aparença davant tercer i utilització d’expressions globalitzadores de les dues persones.
• Factors econòmics:Que les dues empreses utilitzin el mateix administrador, el mateix capital social, els mateixos recursos econòmics o materials (vehicles, locals, maquinària…), que una societat es faci càrrec dels clients de l’altra amb les mateixes condicions idèntiques, etc.
• Factors de conducta:per exemple que la societat o la persona endeutada actués com si fos l’administrador de la societat pantalla (quan teòricament no ho és). Que l’endeutat vengui un bé o un actiu que podrien embargar-li a la societat pantalla a molt baix preu, que hi hagi confusió entre els patrimonis de les dues societats, etc.
• Altres factors: en algunes sentències els tribunals han demanat que concorrin altres factors per provar que cal aixecament del vel. Alguns indicis serien: parentiu o amistat entre els administradors de les dues societats, etc.

 

Com es pot veure, no sempre és fàcil demostrar que una societat és una pantalla no és fàcil. L’aixecament del vel és un mecanisme excepcional, i els jutges només l’apliquen quan les proves són prou esclaridores. Cal recordar, però, que hi ha maneres de sortir-se’n. Per exemple:

• El Registre Mercantil és públic. Això vol dir que qualsevol pot anar-hi i demanar les dades de constitució d’una societat. Així es pot saber per exemple si dues empreses tenen el mateix administrador o el mateix capital. Cal tenir en compte que les societats inactives (és a dir, que porten anys “mortes”, sense presentar comptes anuals), no.

• El Registre Civil també és públic, de manera que es pot acreditar el parentiu entre propietaris i/o administradors de diferents companyies demanant certificats de naixement.

 

Per tant, des de CALDUCH ADVOCATS animem a tothom que tingui problemes amb societats pantalles a posar-se en contacte amb nosaltres per rebre assessorament jurídic.

 

Abans del març de 2014, les parelles de fet a Catalunya podien aconseguir la pensió de viudetat si demostraven haver conviscut junts cinc anys. A partir d’aquesta data, una sentència del Tribunal Constitucional d’11 de març de 2014,  va canviar la situació modificant el Codi Civil de Catalunya, i es va reclamar el requisit de la que la parella de fet acredités haver estat registrats com a tals un mínim de dos anys o aportés una acta notarial constituint una parella de fet.

 

Ara bé, el problema estava en que a Catalunya no ha existit un registre de parelles de fet fins el 3 d’abril de 2017. De manera que moltes persones s’han trobat en la situació de no poder demostrar la seva convivència durant aquest període entre març de 2014 i abril de 2017.

 

Una sentència del Jutjat d’allò Social núm. 33 de Barcelona canvia aquesta situació. Reconeixent el dret d’una dona que va perdre el seu company el 2015 a gaudir d’una pensió de viudetat. El jutge ha valorat que la parella portaven deu anys de convivència, tenien una filla en comú i eren propietaris del mateix habitatge. Però sobretot ha considerat que demostrar el registrament com a parella de fet en un moment en que tal registre no existia a Catalunya era un requisit legal impossible, que atempta contra el principi de seguretat jurídica.El jutge també ha considerat que aquest requeriment era una discriminació negativa per les dones, que són el 90% de les persones que reclamen pensió de viudetat.

 

Evidentment, la sentència del Jutjat de Barcelona no revoca la del Tribunal Constitucional, però sí pondera que els seus efectes (exigir dos anys de convivència registrada) no són aplicables fins a partir de 10 d’abril de 2016. Per tant reconeix que les persones que han perdut la seva parella de fet entre març de 2014 i abril de 2016 poden reclamar una pensió de viudetat.

 

Aquesta sentència encara no és ferma i segurament serà recorreguda davant l’Audiència Provincial per la Seguretat Social.